A Salt hi ha un munt de fonts públiques que no ragen des de fa dos anys, en concret des que l'anterior govern municipal decidís tallar el subministrament d'aigua amb diferents argumentacions, essent la més emprada la de prevenir la presència del mosquit tigre.

No deixa de ser sorprenent com els ciutadans ens habituem a les imposicions interessades dels poders públics quan aquestes no ens afecten d'una manera directa; si més no acabem confiant que alguna associació o plataforma aixequi la veu per queixar-se en nom nostre de les injustícies envers els sectors més desfavorits de la societat. Em voleteja pel cap la idea de què el mosquit tigre no té res a veure amb la vertadera intencionalitat que s'amaga darrera la decisió de l'anterior govern municipal de Salt, mantinguda per l'actual, de tallar el subministrament d'aigua a les fonts públiques del municipi saltenc. No descobriré res de nou si dic que la majoria de ciutadans i ciutadanes del municipi són immigrants, el sector més castigat per les terribles conseqüències d'aquesta crisi tan perllongada com estranya: atur, desnonaments, pobresa extrema, fam... Moltes d'aquestes famílies estan patint, des de fa molt temps, per part de la companyia d'aigües -empresa de capital majoritàriament privat- talls en el subministrament d'aigua perquè no poden pagar els rebuts. L'única alternativa de què disposaven era anar a recollir aigua a una font pública. Si aquesta peremptòria solució és negada per l'Ajuntament, quina alternativa els resta?

Tal vegada a totes aquestes famílies humils que els han tallat el subministrament d'aigua a casa seva no els mati un mosquit tigre gràcies al govern municipal -l'anterior i l'actual- però tal vegada les mati la set. No resulta vergonyosa l'actitud del govern municipal de Salt?

Un governant municipal té dret a negar-li l'aigua d'ús públic -un dret universal- als seus ciutadans i ciutadanes?

Un governant municipal té dret a negar-li als seus ciutadans i ciutadanes a rentar-se les mans a la via pública?

Un governant municipal té dret a negar als seus ciutadans i ciutadanes, siguin adults, infants o vells, a beure aigua lliurement a les fonts públiques?

Sóc del parer que aquesta crisi tan perllongada com estranya és una crisi, tanmateix, de prioritats en els nostres governants municipals, essent així que la fàcil excusa del mosquit, tot i que sigui feroç d'allò més com un tigre, no convenç gairebé a ningú. No és només ignorància: també els mou la mesquinesa dels que troben plaer en la venjança. I això és intolerable.