L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va encetar ahir els actes de la Festa Major de Salt lloant la lluita i l'orgull dels saltencs per aconseguir la independència de Girona. Enguany fa trenta anys de la segregació de la vila.

Puigdemont, que va ser escollit com a pregoner precisament per mostrar la bona sintonia i pe estrènyer més els llaços entre els dos municipis va indicar que era "legítim que us sentiu molt orgullosos d'haver plantat cara, d'haver lluitat amb eines pròpies de les democràcia, quan la legalitat del moment no la permetia, per defensar un llegat que de cap manera no es podia malbaratar".

El fet que fos l'alcalde veí l'encarregat de llegir el pregó havia generat cert rebombori entre els salrencs. el batlle gironí va respodre: "Ha hagut de passar el temps prudent perquè un alcalde de Girona deixés de ser percebut com un intrús que entrava a casa vostra sense ser-hi convidat" per finalment "convertir-se en un veritable convidat d'honor".

Puigdemont va fer un discurs marcat per la relació entre les dues poblacions, molts cops marcada per picabaralles. "Segur que és prematur jutjar si el grau d'entesa, acord i col·laboració d'aquests trenta anys és exactament el que desitjàvem i necessitàvem", va assenyalar. En aquest sentit va afegir que "és innegable que hem avançat moltíssim i que avui ens podem referir mútuament des de tres perspectives: com a veïns, com a amics i com a germans".

Respecte al veïnatge va posar de manifest que "és el de les persones abans que el propi dels límits del terme municipal" i que "els gironins sempre us hem vist i us hem volgut com uns bons veïns, i tenim la pudorosa convicció que vosaltres també ens hi veieu i ens hi voleu".

Pel que fa a l'amistat va recordar que "ens visitem per anar al teatre, o per comprar, o per estudiar, o per rebre atenció sanitària. Sí, de Salt cap a Girona però també de Girona cap a Salt, en una feliç confusió que articula veritablement un teixit humà". També va afirmar que "sentim de prop les alegries i els patiments de l'altre i que "ens mobilitzem junts pel país".

Finalment, en referència a la germandat va explicar que "hi ha encara cordons umbilicals que ens vinculen i que ens fan ser com som". va referir-se al traçat de "l'enyorat tren d'Olot", la séquia Monar, el "fenomenal corredor ecològic que va des de les Deveses de Salt fins a les hortes de Santa Eugènia i la Devesa" i el riu Ter.

El batlle va admetre algunes discrepàncies entre els municipis en el passat: "Enlloc no està escrit que haguem de tenir opinions úniques i les mateixes prioritats en aquest destí comú". Va declarar però que es tracta de "dos municipis vius, dinàmics, complementaris, que fa temps que sabem posar sobre la taula del diàleg totes les qüestions que ens impliquen, fent valer lanostra veu com la d'un igual". I va deixar clar que "veïns, amics i germans, el nostre destí va entrelligat."

I va acabar el discurs retornant al moment de l'antiga annexió de Salt a Girona per considerar que va ser "injusta i abusiva" i com "un error que es va rectificar de seguida que vam poder". I va fer una crida a tota l'àrea urbana per fer aportacions genuïnes i lliures de prejudicis pel "futur col·lectiu", empresos per la responsabilitat "d'apedaçar i restaurar l'espai que formem Girona i Salt".

El pregó, seguit massivament per diversos centenars de saltencs va comptar també amb la presència de membres de la PAH, que amb pancartes protestaven per l'ordre de desallotjament del bloc que han ocupat des de fa quatre mesos i demanaven més lloguer social.