31 de octubre de 2013
31.10.2013

Beveu, beveu

31.10.2013 | 00:00

No tenen la culpa ni l'espai de la Copa, ni les barraques, ni les Fires, ni les Festes; la culpa és del model de festa que tenim, que patrocinem i que és un bon negoci per a uns quants. Com és la nostra festa? Variada, divertida, engrescadora..., però amb un eix central ben lamentable: l'alcohol. En diguin cervesa, vi, xampany, licor, barreja o calimotxo; en la modalitat bar, botellón, colla, celebració o efemèride..., sempre hi ha l'alcohol en el punt central de tota festa. Lamentable.

Les Fires de Sant Narcís són el ritual iniciàtic bàquic per als adolescents i joves. Ho sap tan bé l'Ajuntament que des de fa anys instal·la a prop de la Copa un estand d'informació sobre els perjudicis de beure sense control; alhora que en el primer trimestre ofereix xerrades als centres. Aquests gestos, veient els devastadors resultats de la bevenda a la Copa, són d'una gran hipocresia (l'alcohol és dolent, no el prohibim, el venem però tu no l'has de tastar "encara") i sobretot d'una gran inutilitat (qui no sap dels prejudicis de beure?). En algun moment s'ha plantejat com és possible que les barraques de l'indret, la majoria d'esperit ONG o esportiu, venguin alcohol; que si no és això una contradicció: fer diners a compte de la salut dels joves. S'ha contraargumentat llavors que es vigila de no vendre'n als menors d'edat (fals, si ens atenem als testimonis); i que de fet els joves ja arriben a la Copa carregats, per dintre i per fora (cert, si ens atenem als testimonis).

Els borratxos i perjudicats arriben com una processó de damnats a l'hospital Trueta. Els acompanyen amics i amigues. L'espectacle és de pel·lícula de zombis. Groguegen, duen els ulls inflamats en sang, caminen fent tombs i diuen incoherències. I acaben perbocant, plorant, avergonyint-se. Són l'impost anual que la Seguretat Social (és a dir, tots i totes) paga per Fires. El personal sanitari, que està treballant en condicions molt dures (més hores, menys salari, menys pressupost, més feina) no entén la decadència del sistema.

La culpa no és ni de la Copa, ni de les barraques, ni de les Fires, ni de les Festes; la culpa és del model de festa i gresca que tenim. El 28 de setembre de 2005, el llavors rector de la UdG, Joan Batlle, va obrir el curs universitari amb un dur discurs: "Els empresaris de l'oci nocturn estan espatllant la nostra joventut; permeten el tràfic d'estupefaents als seus locals, permeten l'entrada i el consum d'alcohol a menors, i us puc garantir, encara que això em porti problemes, que en qualsevol país civilitzat d'Europa aquests comportaments serien considerats delictes". Sí que n'hi va dur de problemes, sí. No només va rebre per totes bandes; a finals de novembre l'esperaven als jutjats a causa d'una demanda de conciliació interposada per l'Associació de Locals d'Oci Nocturn, que es consideraven agreujats per les paraules del rector, i que no descartaven presentar una querella per injúries. A mitjans de ?desembre, el rector ja havia matisat les declaracions i s'havien fet les paus.

Hi ha molt de negoci (legal, per descomptat) a l'entorn de l'alcohol: des dels supermercats fins a bars musicals, discoteques, festes majors; des de les destil·leries a les caves... És molt difícil canviar un model de festa tan arrelat i tan ben lligat i protegit, però cada vegada que veig un jove de 16 anys amb una ampolla de vodka al Facebook dient que aquesta és la festa ideal, no puc evitar pensar que hem convertit els joves, no pas en esperança de futur, sinó en objectes de negoci. I una societat sense joves no té futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit