L'escriptura és la sublimació del pensament i, com tot procés teòric, a vegades pot semblar complicat, però és extremadament senzill, gairebé tothom és capaç d'escriure, de la mateixa manera que tothom és capaç de pensar. L'escriptura és la sublimació de la humanitat, l'invent fonamental d'una raça de bípedes que navega per l'espai a la increïble velocitat de 107.000 quilòmetres per hora.
L'escriptura és un intent d'alliberar el pensament, de deixar-lo anar més enllà del nostre cap i permetre que transcendeixi en l'espai i a través del temps. Morim amb els nostres pensaments, però l'escriptura els pot salvaguardar. La nostra memòria és sinuosa i capriciosa, però l'escriptura la fixa. Les lletres sorgeixen a través de la mà i dibuixen recargolats pensaments damunt del paper o de la pantalla.
La humanitat ha inventat tècniques molt diverses, algunes d'elles han estat decisives. La roda, l'agricultura, el ferro, el bronze i el domini del foc han permès avançar en la direcció adequada, però només gràcies a l'escriptura es va poder passar de la prehistòria a la història, només l'escriptura va permetre canviar definitivament la relació de la humanitat amb el present, però sobretot amb el seu futur.
Molt més enllà, i definitivament més sofisticada que molts dels estris que ens presenten a cada pas com a sublims culminacions de l'enginy tecnològic, l'escriptura ha quedat i quedarà com l'aportació fonamental de la humanitat, amb un senzill llapis i un tros de paper s'ha arribat a la lluna. Viure ja no té sentit sense escriure, encara que només sigui la modesta llista de la compra penjada amb un imant a la porta de la nevera... o el contracte d'un futbolista en un tovalló de paper.
