13 de març de 2014
13.03.2014
Diari de Girona

el josafat de 1906 i el de 2014

13.03.2014 | 00:00
el josafat de 1906 i el de 2014

"Des de 1906 fins ara s'han succeït diverses edicions que han anat malmetent el text originari duent-lo a un terreny, o suposadament més planer i entenedor per al lector actual, o ortografiat, sisplau per força, amb criteris estrictament actuals. L'edició d'Ela Geminada torna al plaer de la lectura original"

Si hi ha un llibre que cap gironí o gironina no pot deixar de llegir és Josafat de Prudenci Bertrana. És una novel·la de gran riquesa lingüística, cultural, psicològica i documental. El fet que l'acció estigui ubicada a la Catedral de Santa Maria i, de fet, al Barri de prostitutes que hi havia als peus de la monumental Girona; el fet que s'hi barregin amb prosa magistral la ferum de l'encens i la de l'amor; el fet que s'hi barallin les passions de l'ànima i les del cos, les afinades campanes de pietat i els gemecs de l'amor i de la mort; dóna al text la força del sagrat i del profà, confereix a la prosa la textura de les lectures intemporals, atorga a la novel·la l'empremta de ser un clàssic universal.
La notícia d'avui és que, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Allende de Santa Eugènia de Ter, s'hi fa la presentació pública d'una nova edició, a càrrec de Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, i del mateix editor, Oriol Ponsatí-Murlà. És el segon volum de la Biblioteca Bertrana, d'Edicions de la Ela Geminada. Per què una nova edició? Quin interès té aquesta en concret? Ben fàcil. Des de 1906 fins ara s'han succeït diverses edicions que han anat malmetent el text originari duent-lo a un terreny, o suposadament més planer i entenedor per al lector actual, o ortografiat, sisplau per força, amb criteris estrictament actuals. L'edició d'Ela Geminada torna al plaer de la lectura original.
Disposo a casa de quatre Josafat. L'original, que hem heretat a casa de l'avi matern, el mestre i poeta Sixt Vilà (Joanola i Ribas, imp. Palafrugell 1906), el d'edicions 62 (Barcelona, 1972), el de l'editorial Barcanova (Barcelona, 1990) i el d'Edicions Ela Geminada (Girona, 2014). Agafant únicament els tres primers paràgrafs del primer capítol és fàcil veure el que ara s'ofereix al lector. A les tres edicions modernes (1972, 1990, 2014), es corregeixen les errades ortogràfiques de l'edició original: no s distingeix (no es distingeix), am sa tapa (amb), i l seu (i el seu) no més desprén (només desprèn), esglesia (església), haguè (hagué)... Però, tant a la d'Edicions 62 com a la de Barcanova, s'ultrapassa el límit corrector amb canvis innecessaris que desnaturalitzen fins i tot l'escriptura de Bertrana. Perquè se'n faci càrrec el lector, escric de costat alguns fragments del text de les edicions 1906 i 2014 i de l'altra banda, en cursiva, el corresponent al de les de 1972 i 1990: s'hi entra/s'entra; quadro/quadre; es distingeix/se'n distingeix; sa tapa/la seva tapa; sos baixos/els seus baixos; contorn/contorn/contingut; en l'angle/a l'angle; porta oberta/porta que obriren; a colps de coltell/a cops d'escarpra; aprés/aprés/després...
L'indret on se'n fa la presentació, Santa Eugènia de Ter, és especialment indicat per a l'ocasió perquè fou justament el lloc (La Rodona) on visqué Bertrana. A l'inici de l'acte, Joanot Cortès presentarà el booktràiler que ha elaborat per a aquesta edició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit