19 de març de 2014
19.03.2014
Josep Maria Carmaniu · Pendonista dels Manaies de Girona

«És el colofó final d'una etapa i un homenatge pòstum al meu pare»

Amb 65 anys, aquest industrial d'art i metalls de Girona ha estat implicat activament durant 37 anys amb la confraria de Jesús Crucificat- Manaies de Girona. Ara ha estat escollit pendonista de la confraria. El penó, l'estendart de l'entitat, el plantarà al balcó del sisè pis del número 14 del carrer de la Creu, on serà des del Dimecres Sant fins a la Processó.

24.03.2014 | 07:26
«És el colofó final d'una etapa i un homenatge pòstum al meu pare»

Si li dic la paraula "Manaia" què li ve al cap?

Per mi és quasi quasi una vida. Perquè tingues en compte que ho he viscut des de ben petit. La cuirassa dels Manaies és feta a mà pel meu pare. Els escuts són del meu pare. Hi havia una col·laboració molt estreta amb en Joaquim Pla i Dalmau, un dels fundadors de la Confraria. Ell li encarregava molts dibuixos i peces a la botiga i el meu pare com a agraïment li va regalar les armadures que portaven. Totes les peces metàl·liques. Jo crec que tot l'any que ets manaia. No només és quan hi vas vestit.

Hi ha qui diu que Confraria és molt tancada.

No és cert. S'hi pot apuntar tothom que vulgui. Així de clar. No és allò que es diu que passa de pares a fills. T'hi apuntes i segueixes les normes, això sí... Fer cua i esperar que et toqui poder sortir.

Quin ha estat el seu paper dins de l'entitat?

He estat membre de la Junta, com a vocal, durant cinc o sis anys; he ajudat amb la calcavada dels Reis; i un any vaig ser el Rei Ros. Era un dels "gastadors" (potentior). Imagina't que un dia, com que són els que sempre van a davant, anàvem caminant per la Rambla i el recorregut havia de girar pel pont de Pedra però nosaltres vam seguir recte. Ens vam trobar els vuit "gastadors" i el caporal allà sols. Vam haver de tornar corrent. Quina sensació de ridícul i vergonya! Ens en van adonar en no sentir a prop els timbals. Són coses que passen.

Es va "jubilar" de manaia el 1999. Quina relació manté amb la confraria?

Molta gent de la Junta té la meva edat i jo sempre els hi que no vull fer nosa i que si necessiten res ja saben on sóc. Quan em necessiten m'ho diuen i hi vaig. Llavors sóc el primer. Però si no, no vull entorpir la feina que fan.

Ara què fa per Setmana Santa?

Mentre sortia de manaia, quan passàvem uns dies a Vallter o a esquiar a algun altre lloc, baixàvem el Dimecres Sant per sortir i tornava a pujar. No podia perdre la puntuació de la sortida! I el divendres Sant, tornava a baixar per participar a la Processó i m'en tornava. Els primers anys de plegar de manaia per Setmana Santa anàvem de viatge, però jo havia d'anar sempre a alguna població on n'hi hagués. Em faltava. Havia de ser un lloc on pogués veure algun manaia. A la Seu d'Urgell, Ponferrada, Sevilla, Granada... I aquest any, el viatge el deixarem per a després de Setmana Santa!

Però ben satisfet d'ajornar les vacances.

És el colofó final d'una etapa important de la meva vida després d'haver sortir tants anys, col·laborar amb la confraria i amb la cavalcada fent de patge i de de rei Ros. I considero que és també un homenatge pòstum al meu pare, que tenia una gran passió i estima pels manaies. Una part de l'elecció com a pendonista se l'emporta ell.

Hi ha d'haver dones desfilant?

Es representa un exèrcit romà. I no es té constància que hi haguessin dones. És un tema delicat, ho sé, però els soldats romans eren tots homes... i bastants rudes, per cert.

La Setmana Santa ha perdut pes religiós?

Fa uns anys, l'esperit del carrer era diferent. Ara és un nucli molt més tancat. Hem evolucionat cap aquí. Abans hi havia més esperit religiós. No obstant, les persones que hi van, almenys en aquelles dues hores, poden tenir una mica més de sentiment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook