11 de juliol de 2014
11.07.2014

Girona presenta una diagnosi dels efectes del TAV davant de 12 ciutats

El grup gironí del projecte europeu detecta la mancança d'un pla estratègic a l'estació de tren

11.07.2014 | 00:00
Imatge d´arxiu de l´estació del Tren d´Alta Velocitat a Girona.

Girona esdevé durant dos dies la ciutat d'acollida del projecte de la Unió Europea "Enter.hub". Un total de 12 capitals europees, entre elles Girona, participen en aquest programa amb l'objectiu d'elaborar un pla d'acció local en què s'estableixi una estratègia per treure el màxim profit del Tren d'Alta Velocitat (TAV) en cada cas. La ciutat va acollir ahir la primera jornada, que va tenir la presència dels grups de suport local que integren el projecte a les diferents capitals. D'aquesta manera, es va intercanviar la diagnosi que ha elaborat el col·lectiu gironí amb la resta de casos europeus sobre els efectes del TAV.

El grup de suport local de l'"Enter.hub" a Girona està format per diverses entitats, com ara la Cambra de Comerç, la Foeg, l'Asetrans, la Federació d'Hostaleria, l'Associació de Naturalistes i les entitats de veïns, entre d'altres. Qui s'encarrega de coordinar el col·lectiu és Josep Campmajó, que va afirmar un cop celebrada la jornada d'ahir que el grup gironí "és atípic, malgrat que compleix amb el manual del programa europeu, que és disposar de la representació homogènia de la ciutat sense representació política". A diferència dels casos de les altres ciutats, el col·lectiu de Girona, segons Campmajó, "és un grup consolidat que, tot i constituir-se més tard, treballa a un ritme accelerat".

De moment, ja ha elaborat una diagnosi que es basa en quatre àmbits determinats pel projecte: mobilitat i urbanisme, economia, ciutat intel·ligent i governança-parti?cipació. Campmajó va indicar que el col·lectiu ha conclòs que a la capital gironina "hi ha un compromís nul de la participació ciutadana en l'aspecte del TAV". "El desinterès ve de l'Administració i la ciutadania", va assegurar Campmajó. Com a exemple, va explicar que ni els veïns ni els comerciants de Sant Narcís de Girona han volgut participar al grup de suport local de l'"Enter.hub". "Mentre no es solucioni el present, no es vol parlar del futur", va destacar.

"Una gran mancança en l'àmbit de l'estació és que no hi ha cap pla estratègic de com ha de ser d'aquí a 20 anys", va lamentar ahir el coordinador del col·lectiu local. Així mateix, Campmajó va afirmar que la instal·lació gironina "promou físicament la intermodalitat, però no estan lligats els serveis de tren, de bus i de taxi". També va assenyalar que una altra de les mancances que s'ha detectat, en la diagnosi de l'efecte del TAV a Girona, és que no hi ha "una informació conjunta, on s'agrupin els diferents horaris i els visitants es puguin orientar a la ciutat fàcilment".

Sobre les oportunitats que proporciona l'alta velocitat a la capital gironina, Campmajó va mencionar el turisme. "Barcelona no ha de ser competència, sinó una aliança", va manifestar. Durant la jornada d'ahir, els representants de França van exposar que, gràcies al TAV, ara Catalunya es veu "com un destí exòtic i atractiu". Per això, Campmajó va subratllar: "Necessitem un pla estratègic per tal que els turistes es quedin a Girona, amb unes ofertes de qualitat". En aquest sentit, va recordar que "l'agència de promoció que es va prometre per a la ciutat encara no s'ha fet".

Campmajó va destacar que els objectius d'aquest pla estratègic podrien ser potenciar el fons artístic de Santos Torroella -quan ja estigui exposat-, promocionar el Museu dels Jueus de Girona entre els alemanys i els russos, a part de fomentar la gastronomia del territori. "És important passar la qualitat per davant de la quantitat", va afirmar Campmajó, que va criticar el comportament "egoista" dels gironins. "Hi ha una manca de visió de ciutat", va afegir, després d'informar que a partir d'ara el grup elaborarà les propostes per poder redactar el Pla d'Acció Local dels efectes del TAV. A més, va indicar que el pla planteja "un altre ús" pel viaducte del tren convencional i va dir que el col·lectiu presentarà la seva ?di?agnosi a la ciutadania de Girona, a través de debats als centres cívics. A més, s'estudia la possibilitat d'estendre-ho a les escoles, amb l'objectiu de comptar amb més participació de la població.

La finalitat de tot plegat és, com va explicar Campmajó, determinar un pla "que no necessàriament inclogui infraestructures". Tot i això, el director del programa "Enter.hub" a Girona, Jordi Xirgo, va assenyalar que el projecte es basa en el fet que la Unió Europea ara demana un aval social "amb implicació de la ciutadania" quan es presenten propostes a les convocatòries europees. Així, quan el Pla d'Acció Local estigui redactat, podria acollir-se a aquest tipus de subvencions. En la mateixa línia que el grup de suport local, Xirgo va indicar que Girona "també pot ser una estació referent, al costat de Barcelona". A més, va destacar l'avantatge que suposa que la instal·lació "situï els visitants directament al centre de la ciutat, com un nou pol d'atenció". Malgrat tot, va lamentar que "l'accessibilitat a l'estació és dificultosa", perquè no s'ubica a la perifèria de Girona.

Xirgo va mostrar-se convençut ahir que el projecte pot servir per configurar el conjunt de l'estació gironina, amb el suport local. Aquest programa europeu finalitza l'abril de l'any 2015, quan es preveu entregar el pla d'acció estratègic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook