D'entre tota la fauna que transita per les nostres ciutats, al turista se'l reconeix al primer cop d'ull. No és com nosaltres. Es passegen en estols, amb la mirada vaga i amb mig somriure a la boca redibuixat amb restes de quètxup. El turista és un ésser d'edat indefinida i de sexe dubtós, menys a la platja o als carrers de la Barceloneta on els seus atributs es fan més palpables, i s'expressa en llengües ignotes fins i tot quan no diu res.
Baixar pel Portal de l'Àngel i pujar per Canaletes fins a plaça Catalunya un dia d'agost, és una experiència inquietant. De sobte et veus rodejat completament per aquesta mena de fauna sobrevinguda de no se sap ben bé d'on.
Els turistes semblen com una mena de bàrbars, de pell vermella i tatuada, que campen en els indrets més insospitats, sense cap mena de competència amb els habitants habituals de la vila, que han desaparegut de sobte amagats en passadissos subterranis.
Fins i tot les dones que passen amagades darrere d'un vel islàmic et semblen ara més properes i als pakistanesos del kebab de la cantonada te'ls mires com si de sobte haguessin après a ballar sardanes. Però els turistes ho omplen tot i no semblen d'aquest món i et poses a caminar arramblat als murs de les façanes perquè és l'únic indret que et sembla segur, si no vols acabar empastifat per una hamburguesa que va de mà en mà, o per una llauna de cervesa que esclata de tan sacsejada.
Els entesos en el tema diuen que el turisme és una font de riquesa i que els que en dubtem estem molt equivocats, però no sé si tenim en ment la mateixa mena de turisme, perquè aquests que es passegen amb calçotets i xancletes no sé si saben en quin país estan, i no són un o dos, són milers, són tants que han acabat desplaçant completament la gent normal, els que com jo acabem dient que si el turisme és la nostra manera de viure, no hauríem de pensar a canviar de vida?
