"o es pot viure ni sense turisme ni del turisme, però es pot viure amb el turisme". Un avís, del professor venecià Antonio Paolo Russo, a les ciutats que aposten en excés per atraure visitants. Amb aquestes paraules va cloure la seva ponència sobre Venècia i el turisme cultural en la jornada de "Gir180 graus" de la Fundació la Ciutat Invisible. Ho feia després d'indicar que en moltes ciutats que aposten pel turisme, el nombre de visitants pujarà sense parar i va apuntar beneficis i perjudicis d'aquest efecte, que un dia podrien arribar a Girona.

Russo va explicar com la ciutat turística per excel·lència, Venècia, "pateix" els problemes d'un increment imparable del turisme que han provocat que la ciutat s'hagi convertit en una "postal" i un "paisatge", més que no una ciutat. Un indret on els habitants estan marxant i on només hi ha turistes. Una "ciutat- teló" on James Bond es perdia entre turistes i on l'escriptor Thomas Mann convertia aquests visitants en protagonistes a La Muerte en Venecia. On els residents no passen mai per la Plaça Sant Marc. Alguns dels temors d'esborrar-se com a ciutat on la gent camina, viu i es socialitza ja van començar a Venècia fa dècades i ara són reals i ja s'està debatent a Barcelona, on els veïns esquiven la Rambla. Algunes veus temen també pel futur de Girona, centrada a buscar la reactivació econòmica a partir del turisme.

Russo va alertar que moltes ciutats, vulguin o no, no podran frenar l'atracció del visitants i patiran un "Big Bang" perquè és quasi impossible regular l'oferta i la demanda i perquè es fa molt difícil impulsar mesures de fiscalització que beneficin les poblacions que reben els turistes, així com crear nous sistemes de planificació turística a escala regional o estatal. En aquest cas es referia al fet que actualment hi ha més visitants que dormen fora Venècia que a la pròpia ciutat. Al mateix temps però, la ciutat és una de les que té els impostos més cars. Els veïns paguen per netejar el que els turistes embruten, tot i que aquests no gastin massa. Fins i tot, està calculat que només un de cada quinze turistes paga per entrar en un edifici cultural. "Molts només tiren la foto es de fora i marxen", va dir. Tot plegat ha provocat que el centre històric hagi anat perdent habitants i que els hotels hagin arribat a mínims històrics d'ocupació.

En aquest sentit, va dir que les ciutats han d'aprofitar per trobar el "forat" i generar dinàmiques favorables, com potenciar la universitat o en el cas de Venècia, les biennals d'art i d'arquitectura.