Avegades per Nadal penso que només som allò que comprem, o que podem comprar. L'oferta és immensa i invasiva. La publicitat ambiental ens empeny a adquirir el que no necessitem, això és així des de fa molt de temps, però ara, en època de crisi, encara se m'apareix com un fet més aclaparador. M'adono que passo pel Nadal de puntetes, per no haver de despertar els diversos dimonis que estan a l'aguait a cada cantonada.
Però no volia parlar del Nadal, sinó de cantonades i de locals comercials. L'any 2014 passarà a la història, entre altres coses, per ser la data en què s'acabava la pròrroga de la Llei d'Arrendaments Urbans, un any en què molts establiments comercials han hagut de plantejar-se una difícil renegociació del seu contracte de lloguer, o directament el tancament o el trasllat del seu negoci abans del 31 de desembre.
S'ha de reconèixer que alguns d'aquests establiments només anaven fent la viu-viu, però la qüestió és que el panorama resultant a final d'any, que ja tenim a la vista, és enormement decebedor. Sobretot a Barcelona: sembla mentida que l'Ajuntament no hagi estat capaç de promoure cap mena d'iniciativa per aturar el que ja es pot considerar com un gran desastre. Tot un reguitzell de botigues de tota mena han deixat pas a franquícies redundants i innecessàries, i a altres establiments que fan ben bé l'efecte que es dediquin directament al blanqueig de diners.
Som el que comprem, però també acabem sent el que se'ns ofereix, i a hores d'ara ja podem assegurar que aviat serem com una mena d'outlet col·lectiu, carn de badulaque i de franquícia. Entre tots -però fonamentalment amb l'ajuda dels més poderosos- haurem dilapidat un patrimoni col·lectiu que ja mai més recuperarem. 2014 serà la data d'aquest desastre, ja ho podem començar a gravar en els llibres d'història.
