«M'agradaria que Salt tingués una companyia de teatre que funcionés»

Em va venir una mica de nou tot plegat, però m'ho he passat molt bé. Hem fet moltes coses, he visitat totes les escoles i instituts. I com que sóc mainader per naturalesa, em trobo bé amb els nens.

Què és el primer que va pensar quan li ho van proposar?

Em va agafar totalment per sorpresa. Va venir el comissari, en Robert Fàbregas, a veure'm a casa i em va dir: hem acordat això i ho començarem ja. I així ho vam fer.

Què ha fet, a les escoles i instituts?

Una mica de tot. Vam recitar poemes, em van preguntar tot el que van voler... tothom va poder entrevistar l'exalcalde [riu]. A vegades et preguntaven les coses més inverosímils, però jo les responia totes.

Quina pregunta dels estudiants el va sorprendre més?

Molts em preguntaven si m'agrada anar a futbol... i jo els explicava que a mi, el que m'agrada, és escriure i llegir. Tot i que, fent de polític, això no ho fas pas gaire. Per això, la meva vida política va ser un parèntesi pel qual mai m'hagués imaginat passar. A més, en la meva política jo ho vaig fer al revés: vaig començar per senador, després diputat al Parlament de Catalunya i finalment alcalde de Salt.

Què li va donar més satisfaccions?

Poder ser el primer alcalde de Salt. Tenia una gran il·lusió per treballar. Pencàvem com negres però vam refer el poble, que ja convenia. Dels meus anys d'alcalde n'estic molt satisfet. La resta de la política és més artificial, però l'Ajuntament és molt proper. Quan vam començar, per no tenir, no teníem ni pressupost! Per sort, vam poder fer un bon equip que va durar vuit anys. I vam poder fer tot el que volíem: fins i tot vaig anar a parlar amb els hermanos de la Salle, que tenien el col·legi de Salt tancat, per poder-hi posar l'Ajuntament. Jo vaig pensar que allò havia de ser l'Ajuntament, perquè estava just entre Salt i el Veïnat. Al Veïnat vivien els nouvinguts, i a Salt arrelats de tota la vida que no es desarrelaven mai, i que sempre eren els mateixos.

Com veu el poble ara?

Ara gairebé és una ciutadassa, això! Jo crec que el poble està bé, però hi ha molta gent que no té feina, com a tot el país. A Salt, fins abans de la guerra civil, hi havia dues fàbriques tèxtils on treballaven les dones de moltes famílies. Hi havia molts pocs diners, i no es malgastaven perquè ni tan sols n'hi havia per a les coses que es necessitaven. Hi havia molta misèria, i per tant també hi va haver molta revolta i malestar per les circumstàncies, que no eren cap broma. I Salt, ara, no ha pas guanyat gaire, perquè ha perdut les dues fàbriques. Abans hi havia el pare que treballava de manobre i la mare a la fàbrica, i això ara no existeix.

Vostè ha fet moltes coses: mestre de català, escriptor, poeta... però creu que tothom el coneixerà sempre com l'alcalde de Salt?

Sí, i això que jo vaig portar els cursos de català aquí Girona.

Com veu les actuals polítiques lingüístiques?

No es fa pas molta cosa. Això hauria de ser una campanya organitzada, i no ho és pas. Però tampoc tots els catalans n'estan ben convençuts, això. Per tant, no els pots exigir que ho facin per força. Però vist aquell temps, hem guanyat molt. Els nanos nouvinguts de les escoles parlen català com nosaltres.

Segueix escrivint?

Vaig començar a fer versos després de la política, quan vaig tenir temps per dedicar-m'hi hores. I ara han editat un recull de les poesies per les que m'han donat premis. Me'n vaig fer un tip, de fa versos. I com que m'hi trobo bé, no em costa res. Els sonets em surten molt fàcilment. Ara aviat publicaré un nou llibre que es diu Sonets de tardor. Ja està a impremta.

Ha detectat passió per la literatura, entre els alumnes d'escoles i instituts?

Sí, fins i tot n'hi ha que fan versos! Sento una cosa especial per l'institut Salvador Sunyer, perquè em va fer molta il·lusió que li posessin el meu nom a un institut.

A Salt li han dedicat un institut, un any literari... què més li falta?

[Riu]. Encara podem fer moltes coses. Jo voldria tenir, que n'hi havia hagut sempre, una companyia de teatre que funcionés. I no ho podem pas dir al meu noi [Salvador Sunyer, director de Temporada Alta], que ja té prou feina! Tradicionalment n'hi havia hagut una que feia els pastorets, però es va deixar córrer i no hi ha res fixe. I és bo que el jovent sàpiga fer teatre. Els joves no saben enraonar gaire ni fer teatre, perquè mai els n'han ensenyat. Però és una distracció bona i formativa, perquè es parla de tot, es fa tertúlia... i fa penya, fa grup, és un treball comú.

Salt aposta per la cultura?

Sí, i m'està malament dir-ho, però el meu noi ha fet molta feina. A Salt, abans de la Guerra Civil, quan era una vila de 5.000 habitants, hi havia tres o quatre associacions teatrals. Ara som 30.000 i hi ha el que ha muntat en Salvador, perquè si no no hi hauria res més. Hi havia molta més afició al teatre llavors que ara. I això que ja hi havia cinema!

Jo vaig fer els pastorets de Salt i la passió de Salt, i m'agradaria que es representessin. Crec que són coses que un poble normal ha de tenir, i per això ho vaig escriure.

Em dóna la sensació que tot el poble li deu venir a demanar consell, a vostè.

Sí, però abans això era un poble petit i tothom es coneixia. Ara, als barris nous, no coneixes ningú. I al Veïnat és tot gent nouvinguda. La gent que hi havia viscut, no hi és. Fins i tot, moltes cases han anat a terra o són tancades i barrades. En canvi, hi ha molts nous blocs de pisos.