La comissió d'investigació -segons ICV i CUP- o de seguiment -segons CiU- sobre l'empresa d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) continua avançant i, malgrat el secretisme amb què han decidit portar-la els seus membres, ja han transcendit alguns dels temes que s'han posat sobre la taula, com ara el preu que paga el Consorci de la Costa Brava per l'aigua, quin és el paper del conseller delegat, Narcís Piferrer, o quin és el cànon que es pagava abans i el que es paga ara.

Un dels temes que s'ha abordat és el preu que paga el Consorci de la Costa Brava per l'aigua que compra a l'empresa mixta, que és més barat del que costa als ciutadans de Girona, tal com va avançar la Cadena SER. Segons han explicat tant Piferrer com el Consorci, això es deu al fet que els ciutadans de Girona no només han de pagar el que costa produir l'aigua a la potabilitzadora de Monfullà (servei en alta), sinó també el preu de distribució, és a dir, el cost de manteniment de la xarxa (servei en baixa). En canvi, el Consorci només ha de pagar el preu en alta, tot i que els ciutadans de la Costa Brava que l'utilitzen han de pagar a més el cànon de l'ACA i els costos de transport de l'aigua fins a les empreses d'abastament domiciliari.

Segons es va revelar durant la comissió, Agissa va proposar fa anys a l'Ajuntament augmentar el preu de l'aigua que es ven al Consorci perquè es considerava que era massa baix, però el consistori ho va desestimar.

Un altre tema que s'ha plantejat és el de la figura del gerent, Narcís Piferrer, que ha estat molt qüestionada per alguns grups municipals, com CUP i ICV. La comissió ha servit per posar de manifest que ni ell ni cap treballador de l'empresa que visqui a Girona, Salt o Sarrià paga la factura de l'aigua. Segons Piferrer, es tracta d'un "dret adquirit" que tenen des de fa anys. A preguntes d'alguns regidors, Piferrer va indicar durant la seva compareixença a la comissió que, si aquest era el problema, ell mateix tornaria els diners dels rebuts no pagats. A banda d'això, Piferrer nega algunes de les acusacions que se li han fet arran de l'auditoria, com ara que actuava sense cap mena de control (segons diu, sempre que calia posava les seves decisions a consideració del Consell d'Administració, tot i que tenia poders delegats) o que feia adjudicacions a dit (argumenta que sempre consultava, com a mínim, tres pressupostos). Segons Piferrer, la prova que no hi ha cap irregularitat en la seva gestió és que continua exercint el mateix càrrec, i per tant assegura que en cap moment s'ha sentit qüetionat: "Sé que les coses s'han fet perfectament bé, i per tant no pot sortir res que estigui malament".

Finalment, durant la comissió també s'ha analitzat el cobrament del cànon de l'aigua. Segons ha explicat la regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas (CiU), el contracte anterior establia dos cànons a cobrar: un de mensual (que rondava els 400.000 euros i que, segons totes les parts, cada mes es va abonar religiosament) i un altre d'anual que anava en funció dels beneficis. D'aquesta manera, les empreses privades, que tenen un 80% de l'empresa mixta, s'enduien el 80% del benefici, mentre que els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià es quedaven amb el 20%. Amb la pròrroga del contracte feta l'any 2012, indica Planas, s'ha fet diferent, i malgrat que es continua cobrant un cànon mensual, també s'ha establert un cànon extraordinari que no anirà en funció dels beneficis, sinó que seran uns 3,5 milions d'euros ?"tancats", segons Planas. Tot i això, ?alguns partits creuen que aquest nou sistema és el que s'hauria hagut d'utilitzar des del principi.