El reportatge a dues pàgines del Diari de Girona del passat diumenge 8 de febrer que parla de les zones blaves m'ha sorprès, ja que fa un mes que tinc demanat als regidors de l'oposició de l'Ajuntament de Girona com ha estat aquest primer any d'explotació dels carreres de la ciutat de Girona per una empresa de Madrid.

En primer lloc he de dir que cap regidor m'ha donat cap resposta ni sé si tenen interès per la qüestió. En segon lloc el meu interès és de saber dades molt diferents a les publicades, per exemple: S'ha complert el plec de condicions del concurs? Estan ingressades, amb data 31 de desembre de 2014, les quantitats que especificava el concurs? S'han alterat les clàusules de la concessió? Si s'ha fet, per què? Ha disminuït o ha augmentat el percentatge d'ocupació de les zones d'aparcament? Si hi ha diferències importants, se'n pensa estudiar la causa? Ha calculat el govern independentista de la ciutat de Girona en quants diners ha beneficiat que marxin de Catalunya, via impostos, taxes, beneficis, assegurances,... ? En fi, faria moltes més preguntes. Si els regidors de l'oposició han rebut la meva carta, i si creuen que és bo que les concessions municipals no marxin lluny del territori i a ser possible beneficiïn accions socials, ara tenen una oportunitat.

Als membres del govern, que Girona és Girona, i s'ha de comparar amb ciutats semblants. Estem molt lluny de París, Oxford, ciutat de Panamà i també de Barcelona, Madrid... Entenc que per un alcalde, senyor Puigdemont, quan se li pregunta si dóna suport a la retallada que tenen els usuaris de la residència de MIFAS en el ple municipal no sap què contestar, tot i que es passa la setmana al Parlament escalfant la cadira a la bancada de CiU, i que el primer dia que li van preguntar per l'empresa GiroPark no sabia que era un centre especial de treball que gestionava la zona blava i les seves característiques. En resum, a l'alcalde tot el que va més enllà de la foto diària i la bandereta se li fa gros.