L'arquitecte, enginyer i empresari Josep Maria Bosch Aymerich, que en els anys 50 va projectar a la plaça Catalunya el que havia de ser el primer gratacel modern de Barcelona, i que va fundar en aquesta ciutat l'Institut d'Estudis Nord-americans, va morir ahir a la capital catalana als 97 anys.

En l'àmbit empresarial, Bosch Aymerich era president de la immobiliària Levitt Bosch Aymerich i presidia el consell d'administració de l'estació d'esquí de Masella (Cerdanya), a més de tenir interessos hotelers a Mallorca.

Nascut a Girona el 1917, Josep Maria Bosch Aymerich va ser número u de la seva promoció com a enginyer industrial i va obtenir el "Premi Nacional de Fi de Carrera" de 1944, uns estudis que va sufragar impartint classes a d'altres estudiants en una acadèmia.

Va completar els seus estudis a la universitat nord-americana de Harvard i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on va ser el primer espanyol a graduar-se i on va assistir a classes d'arquitectes com Le Corbusier, Alvar Aalto o Walter Gropius.

Després de doctorar-se en enginyeria i arquitectura, el 1947 va guanyar per concurs la plaça de director tècnic industrial de la Zona Franca de Barcelona, des d'on va col·laborar decisivament en la instal·lació de la fàbrica de Seat a la capital catalana, davant altres opcions plantejades en l'època, com la de Bilbao.

Un dels projectes que va marcar la seva vida i que, si s'hagués materialitzat, hauria canviat el paisatge urbà de Barcelona, va ser el disseny d'un modern gratacel de 40 plantes per al solar delimitat per la plaça de Catalunya i els carrers Pelai i Bergara, en l'anomenat "triangle d'or" de la capital catalana.

Per a aquest espai va presentar el 1955 un projecte per a la III Biennal Hispanoamericana de Arte, amb el qual va obtenir el Gran Premi d'Arquitectura. L'any següent, la proposta va ser guardonada amb el Primer Premi del Saló Internacional d'Arquitectura i Art Monumental.

El projecte va generar una gran controvèrsia a Barcelona i l'Ajuntament va convocar un concurs per adjudicar la construcció d'un edifici singular al solar més cobejat de la Ciutat Comtal, i encara que Bosch Aymerich va ser l'únic que es va presentar, la iniciativa va acabar als tribunals i un llarg i intricat procés judicial va acabar per desil·lusionar-lo i per portar-lo a abandonar la idea.

Encara que Bosch Aymerich considerava que els projectes que va idear per a Barcelona i Catalunya sempre havien estat per a ell com "una cursa d'obstacles", ha deixat algunes obres a la seva comunitat natal, com la Vila Olímpica per a jutges i periodistes de Badalona, al barri de Montigalà, el complex d'apartaments de Cap sa Sal de Begur i l'hotel Reymar a Tossa de Mar, tots dos a la Costa Brava.

Molt més prolífica va ser la seva aportació a la construcció d'edificis i infraestructures fora de Catalunya a través d'empreses pròpies o en col·laboració amb socis nord-americans, i així va desenvolupar importants obres públiques en territori espanyol i posteriorment a Europa, els EUA, el Canadà, Sud-amèrica i el Golf Pèrsic.

Entre els projectes que va promoure a Espanya figuren la xarxa d'autopistes al País Basc, els ports petrolífers de la Corunya, Castelló i Tarragona, i el pantalà petrolífer del port de Barcelona.

Vidu de Maria Rosa Escarpenter Fargas i gran col·leccionista d'obres d'art, l'empresari va centrar els seus últims anys en la Fundació Privada Bosch Aymerich, creada el 1996 i que té com a objectiu el foment dels estudis i la creació en els àmbits de l'arquitectura i l'urbanisme. EFE.