26 de març de 2015
26.03.2015
Diari de Girona

Mig segle treballant per la gent de Salt

Sor Clara Villoslada serà filla adoptiva de la vila

26.03.2015 | 00:00
Sor Clara Villoslada, a la Casita de Salt.

La Germana de la Caritat Sor Clara Villoslada va arribar a Salt l'any 1959. Durant molts anys va treballar al psiquiàtric, però sobretot s'ha donat a conèixer com a fundadora de la Casita, un centre socioeducatiu i intercultural que actualment compta amb unes 50 criatures inscrites. Dimarts serà nomenada filla adoptiva de la vila en un acte a les Bernardes.

Sor Clara Villoslada va arribar a Salt amb 23 anys. Procedent de Fuente de Santa Cruz, un petit poble de Segòvia, la seva missió com a germana de la Caritat era cuidar els malalts del llavors conegut com a "manicomi". Tot i això, amb el temps ha anat ampliant la seva tasca i, gràcies a la creació de la Casita, un centre socioeducatiu i intercultural per on ella mateixa admet que han passat "tot Salt i tot Santa Eugènia", s'ha convertit en una de les persones més estimades de la vila. Tant, que l'Ajuntament la farà dimarts "filla adoptiva" de la vila.
Tot i que va néixer a Valladolid, Villoslada va viure a Fuente de Santa Cruz fins als 22 anys. Llavors va marxar a Madrid, per fer el noviciat, i l'any 1959 la van enviar al seu primer destí: el psiquiàtric de Salt. "Quan vaig dir-ho a la meva mare, em va dir: filla, me n'alegro molt. Amb la por que et fan a tu aquests malalts, segur que tornes de seguida cap a casa", recorda, entre rialles, Villoslada.
La religiosa recorda perfectament la data en què va trepitjar Salt per primer cop: el 8 de setembre de 1959. "A mi em van posar la unitat de malaltes cròniques: les havíem de banyar, posar-los injeccions, curar, netejar... a més, n'hi havia 30 que estaven plenes de llagues i no es podien ni moure del llit", assenyala. Hi havia dos metges, però "la majoria de feina la feien les Germanes de la Caritat: havíem de fer d'infermeres, auxiliars, netejadores...", indica.
Durant aquesta primera etapa, Villoslada va passar 16 anys a Salt. Llavors la van enviar cinc anys a Barbastro (Aragó), fins que el 1975 va tornar al psiquiàtric saltenc de forma definitiva. En aquell moment va començar a dedicar-se als malalts aguts, on al principi ho va passar molt malament però on després es va trobar a gust i s'hi va acabar quedant vint anys.
Però per a una persona inquieta com Sor Clara, amb la feina no en tenia prou. Per això, des de que va tornar de Barbastro va començar a col·laborar amb Càritas, i més endavant va decidir crear un espai de costura per a dones. Per fer-ho, va aconseguir que un empresari local -la família Mascarell- li cedís l'espai on ara es troba la Casita, al carrer Cervantes. "Quan hi vaig entrar, em va caure l'ànima als peus. Era una comuna i el pati era un bar, amb el terra ple de xeringues, tanques fetes malbé... però no ens vam desanimar", recorda. Juntament amb l'esposa de Mascarell, van començar a arreglar el local i a principis dels anys 80 van començar a fer-lo funcionar. I malgrat començar amb la costura, es va acabar dedicant a la canalla perquè de seguida va comptar amb una petita "legió" de nois i noies disposats a ajudar-la, que es van convertir en els primers monitors de la Casita. Els joves tenien 12, 13 i 14 anys i van començar amb una tasca de suport socioeducatiu i intercultural que mantenen fins a l'actualitat. En aquests moments, la Casita té mig centenar de criatures inscrites, que les tardes dels dies laborables hi van a fer els deures, aprendre catequesi i, en general, a seguir formant-se més enllà de l'escola. Les inscripcions són gratuïtes, i només cal pagar -150 euros- al mes de juliol, quan es fa un casal que inclou colònies i visites a la piscina.
Villoslada explica que el tipus d'infants que atenen ara és molt diferent al d'anys enrere. "Abans eren tots nens d'aquí, molt humils però bons nois", recorda. En aquell cas, la majoria eren de religió catòlica, i per això anaven a visitar el Santíssim o a cantar a les Germanetes dels Pobres. Ara, la majoria són musulmans, tot i que continuen "ensenyant els valors humans, que són els mateixos que els cristians". A més, assegura que també dónen suport a les famílies, que, indica, són les que més en necessiten. En total, la Casita té actualment quatre educadores.
"Tot el que veus aquí ho hem aconseguit de forma gratuïta", assenyala Villoslada amb orgull, mentre mostra les instal·lacions. I com ho aconsegueixen? "Vam anar amb una furgoneta a les empreses perquè ens donessin gelats, embotits, iogurts... i les taules i cadires les vam treure del psiquiàtric", explica. També reben ajut del servei de colònies del Bisbat .
Dimarts, Villoslada serà nomenada filla adoptiva de Salt, tot i que ella es treu mèrit: "Jo no he fet res: simplement, he posat la meva vida en mans de Déu perquè ell fes el que volgués", explica. Tot i això, els que l'envolten no pensen el mateix: ja ha rebut el premi Tres de Març, el Sant Fèlix del Bisbat i el de la Dona Treballadora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook