01 de abril de 2015
01.04.2015
Diari de Girona

Filla adoptiva rebel amb la injustícia

Salt reconeix la tasca de Sor Clara Villoslada amb el títol honorífic

01.04.2015 | 00:42
Filla adoptiva rebel amb la injustícia

La vila reconeix l´enorme feina de la monja nascuda a Valladolid en favor dels més necessitats, que l´any 1959 va arribar a Salt per treballar al manicomi. Posteriorment va seguir la seva acció en favor dels més necessitats des de la «Casita» on centenars de nens han passat al llarg de més de tres dècades per fer els deures, aprendre a cosir o per passar l´estona

Salt està de sort. Una sort guanyada des del 8 de setembre de 1959, quan Sor Clara va arribar al psiquiàtric de Salt per treballar amb els malalts crònics. Des d´aleshores, sor Clara Villoslada Martín, nascuda a Valladolid, ha centrat tota la seva acció en ajudar els més necessitats de Salt. Des dels anys vuitanta ho ha fet des de l´emblemàtica «Casita» del carrer Cervantes, on han passat centenars de nens i nenes per passar-ho bé, fer els deure i aprendre.

La vila on va aterrar sor Clara, amb 23 anys, li va reconèixer ahir tota la tasca portada a terme des de fa més de cinc dècades. En un auditori de les Bernardes ple a vessar, va ser nomenada filla adoptiva. En una entrevista amb alguns dels nens que van a la «Casita» i que durant l´acte van pujar a l´escenari li van preguntar: «T´agrada ser filla adoptiva?». La seva resposta no podia ser més eloqüent: «Mentre pugui fer el bé, que em facin el que sigui». Fer el bé. Aquesta expressió es va repetir en tots els que van anar intervenint al llarg de l´acte presentat per la periodista del Diari de Girona, Laura Fanals. L´instructor del nomenament, Mossèn Jordi Callejón, exposava la gran virtut de sor Clara: «És al·lèrgica. Al·lèrgica a la injustícia. És una monja rebel a la injustícia. Ha donat la vida a Jesuscrist i als pobres».

L´alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va recordar que la vila ha nomenat dos fills adoptius. L´altre és Ramon Torramadé. Va assenyalar que ambdós tenen diverses coincidències: ser rebels i estimar Salt. Va destacar de sor Clara que «ha dedicat més de 50 anys a Salt i als més febles. Una vida dedicada als altres». En aquest sentit, va afirmar que un municipi seriós ha de ser agraït» tot apuntant que «és difícil no reconèixer a qui dedica la vida als altres en una societat on tot és jo, jo i jo».

Clara Villoslada va pujar a l´escenari emocionada, acompanyada pel bisbe, Francesc Pardo, per rebre el guardó, una escultura d´Enric Sala. Sor Clara va tenir agraïments per a la família Mascarell, qui fa diverses dècades li va cedir la casa des d´on ha treballat tants anys, i també als diferents alcaldes i als voluntaris. Va reiterar que no havia fet res especial per merèixer el reconeixement: «No he fet res. Sóc filla de la caritat. Els meus pares em van educar i els meus germans em van ajudar. És déu qui m´ha portat pel camí a poc a poc. Déu s´ha valgut de mi i li agraeixo els dons que m´ha donat». Una de les darreres frases la va dedicar als nens de la «Casita»: Les penes em marxen veient-vos a vosaltres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit