09 de abril de 2015
09.04.2015

La petjada inesborrable de Modest Prats a Girona

Un acte a l'església del Carme va recordar ahir la seva figura

09.04.2015 | 00:00
L´església del Carme es va omplir ahir en l´acte d´homenatge a Modest Prats.

L'església del Carme de Girona es va omplir ahir de gom a gom per homenatjar Modest Prats, el sacerdot, teòleg i filòleg desaparegut ara fa un any. Tant Justícia i Pau, entitat que va contribuir a fundar, com les parròquies on va estar destinat van demostrar que la seva petjada està ben viva.

Ara fa un any que se'n va anar, però la petjada de Modest Prats continua molt present a Girona. Tant a les parròquies on va ser rector com a Justícia i Pau, entitat que enguany celebra 40 anys i que ell va contribuir a fundar. Ahir, l'església del Carme es va omplir de gom a gom en l'homenatge que tots plegats, parròquies i Justícia i Pau, van fer al desaparegut sacerdot, teòleg i filòleg.

L'acte, presentat per Mon Marquès, va començar amb la lectura d'El nostre Modest, un text d'Esteve Andreu, antic rector de la parròquia del Carme i company de Prats tant al seminari, on van estudiar al mateix curs, com a la residència Bisbe Sivilla, on Prats va passar el darrer període de la seva vida. De la vida al seminari, Andreu va recordar que Prats "només callava quan llegíem", cosa que, al seu parer, "diu molt d'ell".

Tot seguit, els representants de les diferents parròquies on Prats va estar destinat van anar llegint i comentant alguns dels seus textos. Els primers van ser els de la parròquia gironina de Vista Alegre, on Prats va estar destinat tres anys, entre 1968 i 1971. Era una parròquia de nova creació, situada en un barri extrem de la ciutat i que comptava amb la població dels Polvorins, una zona marginal i de barraques. Tot i això, Prats hi va deixar empremta amb una estada "curta però intensa", segons va indicar el seu representant abans de llegir una intervenció de Prats al Concili Provincial Tarraconense, l'any 1995.

Medinyà, l'estada més llarga

El següent destí va ser Medinyà i Vilafreser, que seria l'indret on Prats passaria més anys de la seva vida. De fet, fins i tot el van nomenar fill predilecte de la vila. Durant aquesta etapa va morir la seva mare, i l'any 2002 el Bisbat el va traslladar al Mercadal, des d'on s'ocuparia també de la parròquia de Sant Salvador d'Horta. A Sant Salvador hi va fer una estada molt curta, entre setembre de 2006 i juliol de 2007, però va ser "il·lustrat i admirat". Al Mercadal, en canvi, s'hi va estar entre 2002 i 2009. "Allà vam poder gaudir de la seva amistat i mestratge, tot i que també vam viure els primers símptomes de la seva malaltia i per això el vam començar a ajudar a fer les celebracions", van indicar els parroquians. En aquest cas, van llegir un text del Concili Vaticà II i l'homilia de Prats en l'eterrament de Joan Alsina.

Finalment, els últims a llegir van ser els representants de Justícia i Pau. Una entitat, van recordar, que Prats va contribuir a crear ara fa 40 anys, quan Franco encara era viu, i que va fer els seus primers passos a la pròpia església del Carme. En aquest cas, van llegir un sermó de Prats a l'església del Carme de maig de 1975, mig any abans que es morís el dictador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook