Sempre hi ha l'endemà de les eleccions. És el dia en que tothom ha guanyat, fins i tot els que no han jugat. Es el dia de decepcions excusades i d'alegries contingudes. Hi ha qui diu que és el dia en que més eufemismes s'escolten per metre quadrat. Però pel que fa a Girona la realitat supera la literatura. Esquerra recupera el seu lloc, Iniciativa pateix un suïcidi que serveix per adobar la CUP i el PSC accepta creuar un desert mantenint certa forma física. Això pel que fa a les esquerres. Les dretes, tant les més centrades com les més radicals, estan distretes.
Convergència consolida el seu espai malgrat Unió i els Populars col·lideixen amb exalumnes seus reconvertits en Ciutadans. Poc o molt aquest seria un resum quasi esportiu de l'endemà. Però hi ha anècdotes vinculades als resultats que acaben de dibuixar el mapa. Per exemple, que dels sis caps de llista que finalment formaran part del ple municipal, quatre són dones, així com pràcticament la meitat dels regidors. Dels vint-i-cinc electes, tretze no tenen cap experiència en la política municipal més enllà de ser votants, tot i que algun coneix la política parlamentària. Però el més rellevant és que els novells es concentren en els partits de l'oposició. O sigui que aquest quatre anys que venen caldrà que treballin de valent si no volen ser víctimes dels veterans que, ja se sap, saben més per vells que per res més.
És significatiu que l'ajuntament estarà format per una majoria de regidors amb perfil sobiranista, convertint Girona en la única província catalana amb aquest quadre. Un reducte gal al nord de l'imperi, malgrat ser la capital dels manaies.
Finalment, tot i la propera refundació de Convergència i la redefinició del paper d'Unió, s'espera una legislatura exempta de la figura anacrònica dels regidors no adscrits.
Encara que mai es pot dir. Ja se sap que les llistes les carrega el diable.
