hem començat la setmana amb la mala notícia que en Pere Franch i Frigoler ens ha deixat.
Parlar d'en Pere Franch és parlar de la historia del Grup. Amant de la muntanya, de l'excursionisme i de l'alpinisme, en el seu palmarès tenia més de dues-centes ascensions a pics de 3.000 metres i dotze ascensions a pics de més de 4.000 metres. La muntanya, representant de l'essència de l'esforç i esperit català, el va captivar. Com a esportista va aconseguir el títol de campió d'Espanya de rem. Va ser cap de la secció de rem. Va formar part de la "soca" (Comitè Executiu de la Junta Directiva) amb els presidents Sobrequés, Caula i Bachs. Va assolir la presidència del GEiEG des del juny del 1974 fins al febrer del 1977. Va contribuir i treballar per impulsar les instal·lacions de Sant Ponç i, en aquell moment , el nou complex de Sant Narcís.
Pere Franch sentia el Grup com l'Entitat més important de Girona i d'aquesta manera va seguir treballant i col·laborant-hi, essent part activa en la comissió de la Pujada als Àngels ja després de deixar la presidència.
Pere Franch ha estat un gironí que ha viscut i ha sentit la necessitat de donar suport a diferents projectes socials de la ciutat. Sempre treballant amb honestedat i amb aquella subtilesa i delicadesa que el caracteritzaven com un home discret.
Ens ha deixat un dels gironins per excel·lència i alhora grupista. Dos condicions que per a ell, anaven unides.
Procurarem seguir el camí que vas marcar, ja que has estat, sense cap mena de dubte, una de les persones que més has influït en el GEiEG i en Girona.
Voldria expressar el meu sincer condol i el de tot el GEiEG, a les seves filles, néts i familiars, i en especial a la seva vídua Anna Maria Saguer, una altra gran grupista.
Descansa en Pau.
