La vídua de Nelson Mandela i activista social defensora dels drets de les dones i dels infants, Graça Machel, ha reivindicat avui des de Girona l´empoderament de les dones per atenuar els conflictes a l´Àfrica i progressar socialment. «Calen més dones en posició de poder perquè tendeixen a ser amortidors socials, generen un tracte suau que, d´alguna manera, atenuen el conflicte», ha assegurat durant una roda de premsa a l´Auditori de Girona. Machel inaugurarà aquesta tarda el sisè Fòrum Impulsa, en el que serà l´acte previ al lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona (FPdGI) que comptarà amb la presència dels Reis.

L´activista també ha reflexionat al voltant de la necessitat que té Àfrica de treballar i transformar els seus propis recursos que, ara, viatgen a l'estranger sense que hi hagi un retorn per al continent africà. «Els líders han de canviar aquesta relació entre les antigues potències colonials. Molts dels recursos naturals que hi ha al continent africà no són transformats al continent mateix, són exportats a Europa, Amèrica i Àsia. Hi ha l´obligació dels líders africans de demandar una justa relació», ha dit posant d´exemple els diamants o el petroli que acaben en mans estrangeres sense una indústria africana que les transformi i vengui.

Nascuda a Moçambic el 17 d´octubre de 1945, i precisament avui que es commemoren els 40 anys de la independència d´aquest país, Machel ha aprofitat el matí per oferir una roda de premsa en la qual ha avançat el contingut de la xerrada que oferirà aquesta tarda durant la inauguració del Fòrum Impulsa. L´activista ha recordat els seus anys de lluita per l´«alliberament del meu país». El 1973 es va unir al Front d´Alliberament de Moçambic i, després de la independència, es va convertir en ministra d´Educació i Cultura. Els seus esforços es van centrar a reduir l´analfabetisme. «Per mi l´educació va esdevenir el més important per demostrar que la llibertat no és només política».

Aquí ha introduït el paper de les dones i la necessitat d´educar des de la infància per «prendre el control de la nostra vida» des del primer moment. «Aviat vaig comprendre la importància d´empoderar les dones en el procés». «Una dona amb independència financera, amb educació i aquesta actitud de responsabilitat, pot canviar una situació personal, familiar i nacional», ha assegurat.

Els últims anys els ha dedicat en diferents organitzacions, com les Nacions Unides (ONU), a favor del desenvolupament de les dones i protecció dels nens. Per això, un dels objectius és incrementar la participació de les dones en l´entorn polític i financer, amb la creació d´una xarxa de dones perquè entrin en els processos de direcció. «Calen més dones al poder perquè tendeixen a ser amortidors socials, generen un tracte suau que, d´alguna manera, atenuen el conflicte», no només en política sinó en l´entorn científic i social.

Els principals obstacles

Machel ha admès que cal també una responsabilitat dels mateixos països perquè els obstacles que acostumen a trobar-se són legals. «Hi ha lleis discriminants amb les dones i treballem amb la xarxa de dones perquè connectin amb els parlaments i les estructures legals de cada país». «Els governs veuen persones però no distingeixen dones ciutadanes», ha dit per reafirmar que «les dones són bones gestores, mai enganyen i sempre tornen els préstecs». Aquí ha estat quan Machel ha identificat un altre dels grans problemes: les dificultats de les dones per accedir a crèdits i desenvolupar els seus propis projectes. «Moltes tenen temor i falta de confiança», ha dit, i «formem dones perquè puguin presentar projectes que siguin atractius pels bancs».

En aquest sentit, ha posat d´exemple que, a l´Àfrica, la majoria de persones que produeixen menjar són dones, «però no en són propietàries i els drets d´herència acostumen a estar en mans dels homes». «Treballem amb els líders tradicionals perquè això canviï. A vegades per un crèdit necessites alguna cosa, que pot ser la terra, el gran actiu d´Àfrica i les dones han de tenir aquest dret», ha reblat.

El pes del colonialisme

Finalment, la vídua de Nelson Mandela s´ha referit a les relacions comercials amb l´estranger. «Els líders han de canviar aquesta relació entre les antigues potències colonials», ha iniciat. «Molts dels recursos naturals que hi ha al continent africà no són transformats al continent mateix, sinó que són exportats a Europa, Amèrica i Àsia». Per tant, ha afegit, «l´obligació dels líders és demanar una justa relació», per exemple, amb el petroli, els diamants o la fusta que s´exporten sense que abans hi hagi hagut una indústria africana que els transformi o els vengui. Així, «la transferència de matèries primeres ha de portar també noves habilitats» al continent africà, «generar inversions i desenvolupar noves capacitats», ha insistit. I això recau «sobre les espatlles dels líders africans i dels empresaris africans per protegir els nostres propis drets. Cal lluitar pel que és nostre, que generem el nostre propi futur» perquè «ningú ho farà en el nostre lloc».

Machel acabava la roda de premsa llançant una pregunta: «Què en penseu vosaltres?», i com que s´acabava al temps ha apuntat: «En el segle XXI cal buscar vies de col·laboració i no d´explotació».