Inventor, creatiu, consultor, ponent, dissenyador o escriptor, qualsevol d'aquests oficis seria suficient per definir a Pep Torres, però la seva vida no s'entendria sense la creació del MIBA, Museu d'Idees i Invents de Barcelona. El MIBA es va obrir el 2011 i és el primer espai permanent centrat en el món de la invenció que vertebra i vehicula la creativitat i la invenció a través de la inspiració, la formació, la comunicació i la relació amb els protagonistes de la innovació a tots els nivells. Torres dóna especial importancia al paper dels nens en el procés creatiu i entre els incentius hi ha la possibilitat de veure fet realitat alguna de les ocurrències dels estudiants que s'hi apropen a Barcelona.

Crear un museu de les idees, no és una manera d'enclaustrar-les, de tancar-les?

El Museu d'idees es va fundar com un museu però sobretot com un lloc generador d'idees. És un espai on ens podem inspirar: l'objectiu és conèixer les idees d'altres perquè surtin de noves i per tirar endavant les pròpies. El Museu de les Idees pretén ser un espurna de la capacitat d'inventar..

Tothom pot ser inventor?

Tothom és inventor. Des del moment que algú desmunta una agulla d'estendre la roba i la posa sota la porta perquè no es tanqui del vent, tothom és inventor. El que passa que hi ha gent que creu que les idees que tenen valen la pena de dedicar l'esforç i d'altres que no. Però tots tenim idees al calaix, fins i tot els que diuen que no tenen idees al calaix.

Diu la dita que tot està inventat...

Això diuen que va dir Duell quan es va fer càrrec de l'Oficina de Patents nord-americana: «quina poca feina tindré perquè tot està inventat». Es demostra que res està inventat, ni en aquella època ni ara tampoc està tot inventat.

L'important per vostè és que les persones tinguem la idea, però m'admetrà que moltes es perden a l'hora de convertir-les en realitat.

El que més costa de tot del procés és el primer pas, la decisió i la constància de fer les coses. És fàcil tenir una idea diumenge al sofà de casa, però el que és complicat és fer-la dilluns al matí. La nostra missió com a espai és que al Museu de les Idees s'activin i surtin amb l'energia suficient per tirar endavant les idees. El taller que farem a Girona va precisament d'això, d'impulsar a fer els seus somnis, que faci bullir el cap, que et digui «tira't a la piscina i intenta-ho».

Vostè ajuda els nens a produir invents i després intentat vendre'ls. Quin és el que més èxit ha tingut i qui el va crear?

Fem un concurs on fem que dibuixin un invent senzill i escollim el guanyador. Cada mes n'escollim tres i després decidim quin pot ser més interessant de comercialitzar. Hi ha un que va tenir molta repercussió perquè té a veure amb la visió artificial i que t'avisa abans de temps d'allò que no has de trepitjar. La Laia i la Júlia Pongiluppi van fer una sabata en la qual es podia programar el que no has de trepitjar. Podies evitar des de les mines antipersones, a bassals, o les línies de fora d'un camp esportiu, etc. Va tenir molta repercussió i van guanyar premis. Un altre cas és el d'una nena, la Irene Aragonés, que va inventar la manta que per dormir recorda aquell ambient en el qual dius «que bé que es dorm». Per ella era amb el so de la pluja i trons. I va inventar una manta que reproduïa el so de la pluja i els trons. Li va agradar tant a la família que en van començar a fer per donar als amics: però es van engrescar tant que van fer mantes de tot tipus. En aquest cas va començar una nena i tota la família es va afegir al carro.

El Museu té un Espai Absurd. Quin és l'invent més inútil que ha resultat ser més útil?

Tenim un invent d'aquest que dius és per la tele, per fer el pallasso. És un pal de fregar amb micròfon per si en aquell moment et dóna per cantar. Prems el micro i sona la veu pels altaveus. Des que vam obrir el museu, sempre ens han preguntat si això ho veníem a la botiga. I hem decidit que això el desembre ho traurem al mercat. Era un invent de broma que serà al final un producte.

Quina idea té per al futur del Museu?

La idea per al futur és fer que sigui un Museu itinerant, que sortim de Barcelona. Els museus com a espais físics i geolocalitzats tenen els dies comptats. Un museu ha de ser una experiència que es belluga i més que un compendi de coneixement ha de ser un compendi d'experiència.