T

ots tenim un talent, una vocació i una habilitat natural però no tothom les descobreix (o no les volen veure) en un món ««excessivament especialitzat» on «estem abandonant la cultura general». Ho deien els publicistes Risto Mejide i Toni Segarra, que ahir van dialogar en la que va ser l'activitat del sisè Fòrum Impulsa més concorreguda i on ni tan sols els reis Felip i Letizia se la van perdre.

La presència del mediàtic publicista era un ganxo però les reflexions, en especial les del veterà Segarra, van aconseguir que els joves s'emportessin un crític retrat de l'actual situació al món publicitari i sobre com afrontar un mercat on la competència és dura i les crisis existencials són a l'ordre del dia.

La xerrada, moderada per Josep María Piera, va començar amb Mejide confessant que no té la carrera de Publicitat (va estudiar a l'escola de negocis ESADE) i que es va iniciar en aquest món publicitari anant a l'agència de Bassat. «Vaig mentir i dir que havia estudiat Belles Arts». Però tenia un talent i un cop va entrar ho va demostrar. Amb Segarra, a qui anomena el seu mentor, va insistir fins que el van contractar. «Eres peculiar», li deia. I és que Mejide va admetre que «per acabar sent jo he hagut de començar fent d'un altre».

La conversa va evolucionar sobre el talent i la vocació. Per a Segarra, «perseguim el que no som i obviem el nostre talent natural», deia, «potser perquè ens és fàcil i no ho valorem». La vocació, afegia Mejide. En un món «ultracompetitiu», un «ha de dedicar-se a una cosa que l'apassioni i el diverteixi. Si no ets capaç de trobar allò en què ets competitiu, és difícil competir», prosseguia Segarra per indicar que la vocació de cadascú es pot descobrir realitzant «allò que et sembla fàcil» de fer.

Al torn de preguntes van posar en relleu que «el currículum mai ha tingut importància» i cal «demostrar el talent» amb originalitat. Mejide va apuntar tres vies per aconseguir l'èxit:?ser el millor, el primer, o l'únic». Per a Segarra, en canvi, cal «ser bo» i «que t'agradi».

De la seva experiència, Mejide va admetre que el seu pas per Operación Triunfo va posar en perill «el poc prestigi que havia aconseguit» i que «la fama és que et conegui tothom i prestigi és que et conegui la gent adequada». A més, va defensar que cal estar preparats perquè «les decisions importants de la vida molts cops et vénen» i apareixen de sobte. Risto va fer gala del seu to irònic a un jove reformulant-li la pregunta perquè «sigui interessant» i va afegir que diu les veritats que «un amic no et diu» i et porten al fracàs.

Finalment, els dos publicistes van voler restar importància a l'originalitat perquè moltes vegades, assegurava Segarra, s'«aprèn imitant». En una generació altament preparada, Mejide lamentava que l'expressió en públic i l'anglès són les grans assignatures pendents del sistema educatiu espanyol.