L'Administració municipal, propera per definició, permet implantar polítiques socials persona a persona, cas a cas. La lluita contra la desigualtat i contra els efectes de la crisi té una vessant local que necessàriament ha de passar per una acció decidida contra la pobresa i molt especialment la pobresa infantil.

A casa nostra, el consell comarcal ofereix beques menjador per als nens i nenes amb risc d'exclusió social, i des de fa tres anys també les ofereix l'Ajuntament de Girona gràcies a una iniciativa de l'oposició. Amb això, mencionant especialment els esforços que realitzen les AMPA i la bona feina dels tècnics de serveis socials en coordinació amb els mestres, es garanteix un àpat digne al dia a molts nens i nenes de la ciutat.

El 22 de juny, però, les escoles van tancar per vacances d'estiu. En aquest sentit, passaran 84 dies fins que es reiniciï el curs escolar. 84 esmorzars, dinars i sopars.

Molts d'aquests infants, gràcies a l'acord entre entitats i Administració local, gaudiran d'unes activitats estivals de primer nivell. Molts d'ells obtindran una una beca per poder accedir a aquestes activitats, i així tenir també garantit almenys un àpat equilibrat.

Tanmateix, quants dels nens i nenes que ja durant el curs escolar havien presentat dificultats per cobrir les seves necessitats alimentàries restaran fora d'aquestes activitats? quants infants tindran garantit aquest àpat diari que durant el curs quedava cobert amb el menjador escolar? Segons l'àrea responsable sembla ésser que està tot controlat, però davant de la situació d'emergència social que viuen molts veïnes i veïnes de la nostra ciutat no ens podem quedar tranquils amb una resposta tant planera.

En aquest sentit, ni tant sols disposem d'un mapa de la distribució socioeconòmica de Girona que ens indiqui quins sectors de la ciutat tenen més infants sota el llindar de la pobresa o quines diferències de renda familiar trobem dins del propi municipi, per exemple. L'última dada similar que coneixem és de 1996. Totalment obsoleta.

Cal que el mapa de la desigualtat que palpem quan trepitgem els carrers de Girona es dibuixi efectivament, amb treball de camp i amb experts que el pensin i el dissenyin.

Només amb una bona diagnosi de la situació socioeconòmica de la ciutat hi podrem actuar de forma eficaç. I això també serveix -i servirà- pels nostres nens i nenes i per un element que ha d'estar al capdamunt de les nostres prioritats polítiques: la pobresa i molt especialment la pobresa infantil.