El segon dia del càsting de «Joc de trons» a Girona va atraure menys gent que ahir possiblement perquè els més interessats ja havien fet tot el possible per intentar aconseguir ser seleccionat com a «Extres» el primer dia. La cua també era allargassada però ni molt menys comparable a la primera hora del matí de dilluns, quan va arribar a fer un quilòmetre amb unes 5.000 persones esperant pacientment el seu torn. Ahir es barrejaven gent que ja havia estat seleccionada el dia abans i se'ls havia citat per avui (tenia la invitació per tal que li fessin la fitxa per la base de dades, que consisteix en omplir un formulari i fer-se un seguit de fotos) i aspirants nous que encar esperaven aconseguir primer la invitació (ser seleccionats) per posteriorment ser fitxats.

Les cares no eren de cansament com molts dels que dilluns feien cua. Alguns dels quals hi eren des de les tres de la tarda del diumenge. Una cinquantena hi havien passat la nit, alguns d'ells amb tendes de campanya. Es veien taules i cadires, màrfegues, llibres, jocs de cartes, ampolles d'aigua i un sofà. L'havia portat el primer noi que s'havia posat a la cua.

Tan bon punt es van fer públiques les dates del càsting per a «Joc de Trons a Girona», l'Ajuntament va preparar un reguitzell de tanques, perquè es generés una cua més o menys ordenada. Es va decidir prohibir aparcar al vial perimetral, l'únic asfaltat de la Devesa, que ressegueix el riu Ter. Una estona més enllà de les nou del matí obririen l'accés en comprovar que no hi havia cap col·lapse.

L'Ajuntament també havia posat lavabos públics per si alguns dels qui feien cua tenien necessitats. Quasi tothom tenia clar quins eren els requisits físics i estètics. No es veien vestits extravagants ni pentinats estrambòtics, en general, tot i que sí que es va detectar alguna rasta i algú amb els cabells posats excessivament en ordre. Els nois, tots en pantaló curt i les noies, amb melena. Dels 1.200 homes i dones que ha de triar l'empresa del càsting, se n'acabarà trucant entre 800 i un miler. Hi havia també alguns "voyeurs". Persones que miraven de lluny i tiraven fotos per exhibir-les a les xarxes socials. Fins i tot, hi havia qui s'apropava als aspirants a preguntar-los d'on eren. També una munió de periodistes.