El parc de la Devesa de Girona va despertar amb una cua infinita. La formava una bogeria de gent que feia hores que esperava per ser seleccionada per participar en el rodatge de la sèrie més popular del món, Joc de trons. Alguns hi eren des de les tres de la tarda del diumenge.

Dibuixaven una cua d'un quilòmetre de llargada que ocupava l'espai allà on els atletes fan els seus esprints: del Palau de Fires a la rotonda del Rellotge. Eren més de 5.000 persones. Tot un lateral. Una cinquantena hi havien passat la nit, alguns d'ells amb tendes de campanya. Es veien taules i cadires, màrfagues, llibres, jocs de cartes, ampolles d'aigua i un sofà. L'havia portat el primer noi que s'havia posat a la cua.

Una de les sorts del parc de la Devesa són els seus grans plàtans centenaris, que van servir per tapar els rajos del sol infernal que aquests dies cau sobre la ciutat només de despertar-se. Hi havia molta gent de Girona, però també de tot arreu: Navata, Vic, Barcelona, Amer, Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Ramis, Lloret de Mar, Tordera, Vilassar de Mar... Però també d'Oviedo, Andalusia i, fins i tot, de Glasgow.

Tan bon punt es van fer públiques les dates del càstingcàsting, l'Ajuntament va preparar un reguitzell de tanques, perquè es generés una cua més o menys ordenada. Es va decidir prohibir aparcar al vial perimetral, l'únic asfaltat de la Devesa, que ressegueix el riu Ter. Una estona més enllà de les nou del matí obririen l'accés en comprovar que no hi havia cap col·lapse.

L'Ajuntament també havia posat lavabos públics per si alguns dels qui feien cua tenien necessitats.

Quasi tothom tenia clar quins eren els requisits físics i estètics. No es veien vestits extravagants ni pentinats estrambòtics, en general, tot i que sí que es va detectar alguna rasta i algú amb els cabells posats excessivament en ordre. Els nois, tots en pantaló curt i les noies, amb melena. Dels 1.200 homes i dones que ha de triar l'empresa del càsting, se n'acabarà trucant entre 800 i un miler. Hi havia també alguns "voyeurs". Persones que miraven de lluny i tiraven fotos per exhibir-les a les xarxes socials. Fins i tot, hi havia qui s'apropava als aspirants a preguntar-los d'on eren. També una munió de periodistes.