Girona té una orografia privilegiada per poder escoltar les campanes. El millor lloc és des de la muralla, que exerceix com a "amfiteatre" natural, i a més la humitat afavoreix la propagació del so. Aquesta és l'opinió del musicòleg i campanòleg valencià Llorenç Barber, que l'any 1993 va organitzar un concert amb trenta campanes gironines.

Ara, després de la polèmica generada arran de la decisió de l'Ajuntament -i posterior rectificació- de silenciar les campanes de la Catedral a la nit per les queixes d'un hotel, n'organitzarà un altre, a l'abril o maig, a petició de l'associació de veïns del Barri Vell, que en els darrers dies han defensat aferrissadament aquest so centenari.

Barber declina, educadament, parlar sobre la polèmica -"no en conec els detalls", argumenta-, però creu que tot plegat es podria solucionar amb una mica de pedagogia per part de l'Ajuntament. "Si posessin cartells en diferents idiomes explicant que es tracta d'un ritme sonor medieval que a Girona està viu i és un tresor, segur que els turistes les escoltarien d'una altra manera, molt diferent", considera.

Barber destaca que el so de les campanes sempre ha acompanyat la vida dels gironins. "També sonen al Gòtic de Barcelona, però allà no hi ha una relació tan forta entre veïns i campanes", assenyala. "A Girona, cada campana té una personalitat pròpia, que li dóna una sonoritat particular quan sona", afegeix.

El musicòleg, doncs, vol que el nou concert de campanes previst per la primavera serveixi per posar en relleu aquest "tresor". Per fer-ho, s'inspirarà en l'experiència que ja va organitzar l'any 1993. En aquella ocasió, es van fer sonar 30 campanes durant 45 minuts amb l'ajuda de més d'una cinquantena de joves d'entre quinze i vint anys. I és que la implicació de la ciutadania és un element bàsic per a Barber: "A mi no em costaria portar la meva pròpia gent, però una ciutat ha de ser capaç d'aconseguir que els seus habitants participin en un acte d'aquestes característiques", considera.

En aquesta ocasió, calcula que necessitarà un màxim de 25 persones per poder fer el concert. "No cal que sàpiguen molt de música, perquè entregaré una partitura molt senzilla de seguir, però sí que tinguin ganes d'esforçar-se i implicar-s'hi", indica. De les 30 campanes que hi van participar el 1993 -incloses, entre altres, les de la Catedral, Sant Feliu, el Sagrat Cor, l'Ajuntament, el Carme, el seminari i el Mercadal, entre altres-, Barber diu que s'haurà de comprovar quines estan en bon estat per participar en el concert i quines necessiten algun tipus de restauració. Tot i això, assegura que les de la Catedral estan molt ben conservades i que és una "delícia" escoltar el seu so.

Amb el concert, l'objectiu de Barber és que gironins i visitants puguin gaudir, pausadament, d'un so que en els nostres dies ha deixat de considerar-se imprescindible. "Vivim en un món que va molt ràpid i on perdem el contacte amb el context. Ningú es queixa pel soroll d'un camió de les escombraries o una moto, però en canvi hi ha gent que no tolera el so d'una campaneta", assenyala.

Per això, lamenta que les campanes, sovint, es troben "indefenses" davant les crítiques de la ciutadania. "Sovint, més enllà dels capellans, no hi ha ningú que les defensi", indica. Aquest, però, no ha estat el cas de Girona, ja que han estat els propis veïns del Barri Vell els que han sortit a reclamar-les quan l'Ajuntament va fer que deixessin de sonar a les nits per les queixes d'un hotel proper.