El compte enrere per evitar que el Parc Científic i Tecnològic de Girona entri en liquidació acaba el 29 de setembre. Les agulles del rellotge van avançant a l'espera d'un acord entre les parts, que no sembla fàcil, per eixugar el deute als creditors (principalment l'Estat i els bancs) que s'enfila als 42.334.046 euros. A l'Estat uns 27,6 milions, i la resta als bancs.

En una notificació del jutjat mercantil número 1 de Girona, amb data de 31 de maig de 2016, es recorda que la Fundació privada Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona "no té sol·licitada la liquidació, ni tampoc consta aprovada ni que s'hagi mantingut cap proposta anticipada de conveni".

El jutge, Hugo Novales, en aquesta notificació, declara finalitzada la "fase comuna" del procediment concursal de la Fundació i mana obrir la fase de conveni entre els deutors i els creditors. Al mateix temps, convoca la Junta de creditors, a la sala d'audiències del jutjat, el 29 de setembre, a les deu del matí.

Punt i final

La llei concursal estableix que quan no s'ha sol·licitat la liquidació o no s'hagi aprovat ni mantigut una proposta anticipada de conveni, el jutge pot dictar un auto posant punt i final a la fase comuna del concurs i obrint la fase de conveni.

Aquest conveni hauria d'estar resolt abans de la junta de creditors, convocada per al 29 de setembre. De fet, el magistrat recorda que la fundació i els creditors, individualment o agrupats, sumin una cinquena part del passiu, que "podran presentar una proposta de conveni des de la notificació d'aquesta resolució, fins a quaranta dies abans de la celebració de la Junta". Seria doncs, a meitat d'agost.

Les administracions gironines van sortir d'una primera reunió a Madrid amb pocs ànims però mostrant-se units a la cerca d'una solució. Van anar-hi en secret. Només Diari de Girona va avançar que hi havia hagut la reunió. Sota el braç tenien la seva proposta de conveni.

Els patrons tenen repartida una part del deute a pagar, però els representants estatals, de moment, no ho accepten. La proposta era que la Generalitat es faci càrrec de 3,4 milions d'euros; la Diputació n'aportaria 6 milions; l'Ajuntament de Girona, 200.000 euros anuals durant 10 anys (un total de 2 milions); i l'Institut de Recerca de l'Aigua de la Generalitat, gairebé cinc milions més. Serien doncs, 16,4 milions d'euros.

La resta de diners del deute, les institucions voldiren que es condon0n i més tenint en compte que ara el Parc té beneficis. La idea, però, no va convèncer el Ministeri d'Hisenda, els principal dels creditors, que, a més, hauria volgut implicar-hi més la Generalitat, fent-li assumir gran part del deute restant, tot i que no n'és patrona ni ha avalat mai cap crèdit.

Les reunions a Madrid han de seguir, ara ja a contrarellotge. Ara ja queda lluny la confiança expressada pel rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, que el desembre de l'any passat mostrava cert optimisme que el jutge aixequés en un parell de mesos el concurs de creditors. El rector ho va dir durant l'informe de gestió anual davant del Claustre de la UdG, quan va anunciar l'acord institucional per retornar 16,4 milions d'euros a l'Estat.