L´alcadessa de Girona, Marta Madrenas, ha fet arribar a l´Institut Català de la Dona una carta tot exposant el cas del cartell del Circ Raluy, que va generar una gran polèmica per Fires quan l´Ajuntament el va qualificar de «sexista» i va demanar als seus responsables que el retiressin. Madrenas lamenta que, en el debat que es va generar a les xarxes socials, hi hagués internautes que la titllessin de «retrògrada», «censora», «puta» o «ignorant». En aquest sentit, critica que moltes vegades s´utilitzessin un to i uns adjectius «molt allunyats del debat civilitzat i amb arguments».

Madrenas reitera que va qualificar el cartell del Raluy de «sexista» perquè l´anunci no reflectia en cap moment el número que feien les noies la circ: «No és una qüestió de portar més o menys roba, és una qüestió del que considero un exemple de la perpetuació d´un estereotip de dona florero en molts elements de la nostra societat». Per això, indica que la seva voluntat era «iniciar un debat en torn l´ús del cos de la dona de manera estereotipada i fora de context».

Sigui com sigui, ho va aconseguir, ja que es va obrir un intens debat amb opinions a favor (com per exemple la Xarxa de Dones o l´Ajuntament de Cassà) i també en contra. «M´han dit que sóc sòcia numerària de l´Opus, que pretenc que les dues noies del cartell vagin a un internat per corregir la seva vestimenta i moralitat, que vull que es vagi en burka [...]. Tot això sense conèixer la meva manera de pensar, ni tenir cap interès a fer-ho», lamenta l´alcaldessa.

Per tot plegat, Madrenas es reafirma en el fet que cal «superar uns estereotips que no beneficien les dones». En aquest sentit, recorda que per Fires s´han pogut veure diverses atraccions i punts de venda de menjar que utilitzen els estereotips de dona sensual per vendre productes que no hi tenen res a veure. D´altra banda, l´alcaldessa explica que han rebut queixes per dos casos més a la ciutat: un anunci d´un augment de pit i una portada de la revista Girona Cultura, tot i que ella no hi ha sabut veure sexisme. Per tot plegat, però, creu que cal un debat «serè i equilibrat» perquè els ajuntaments tinguin directrius més clares a l´hora de treballar a favor de la igualtat de gènere.