Els germans Roca reben els visitants a l'entrada del Palau Robert en una imatge que remememora l'estabiment familiar, Can Roca, on van començar a ajudar de nens i on se'ls va despertar l'interès per la gastronomia que acabaria fent néixer El Celler de Can Roca. A tocar del bar-restaurant dels pares, Josep Roca i Montserrat Fontané, al barri de Taialà-Germans Sàbat.
«Quan Jules Verne va escriure De la Terra a la Lluna era impossible pensar que l'home acabaria anant a la Lluna. Quan els germans Roca van obrir El Celler, era impensable pensar que un restaurant en un barri d'una ciutat com Girona seria el millor del món. I les dues coses han passat». L'escriptor i gastrònom Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia i comissari de l'exposició El Celler de Can Roca, de la Terra a la Lluna, feia aquest paralel·lisme ahir, en la presentació de la mostra: «La Lluna representa un somni col·lectiu reeixit», afegia.
Organitzada per la Generalitat de Catalunya i El Celler de Can Roca, i patrocinada per BBVA i el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, la mostra -que es podrà visitar a Barcelona fins el 23 d'abril del 2017 i que després viatjarà a altres indrets del món, entre els quals hi haurà segurament Londres- repassa els 30 anys d'història del Celler de Can Roca (que va obrir el mes d'agost del 1986) i intenta explicar com funciona el procés creatiu dels tres germans Roca. Massanés apuntava en aquest sentit que «els tres germans tenen personalitats molt diferents -en Joan seria el seny, en Josep l'esperit i en Jordi la rauxa- però es complementen i s'equilibren. Si s'hi afegeixen les setze línies creatives amb les quals treballen i que estan del tot interconnectades entre elles (la mostra ho exemplifica amb una picada d'ullet a Ramon Llull) podem entendre aquest èxit». La tradició, el paisatge, la memòria, l'academicisme, el producte, el vi, la innovació, el cromatisme, la transversalitat, el dolç, el perfum, la poesia, la llibertat, l'atreviment, la màgia i el sentit de l'humor són aquests conceptes que defineixen la tasca creativa dels Roca i que es troben represenrats de maneres diverses en l'exposició el Palau Robert.
Joan Roca confessava que fins ahir mateix no havia vist el resultat definitiu de l'exposició i assegurava que «em sembla espectacular». Segons ell, «és una bona manera d'explicar una història que ha complert trenta anys i que està basada en el compromís, en la il·lusió, en el treball, en el romanticisme i també en l'idealisme dels primers anys... I tot això es veu ara al Palau Robert».
Joan Roca es va mostrar especialment satisfet perquè «l'exposició ha trobat la manera d'explicar com funciona el nostre procés creatiu. La cuina és un llenguatge per explicar històries, i això és el que fem nosaltres, explicar les nostres històries a través de la cuina, i això és molt difícil de comunicar en una exposició». El cuiner d'El Celler es mostrava esperançat que l'exposició també serveixi per «explicar a persones que no hi estan familiaritazes com funciona el món de l'alta gastronomia».
De Maragall a la realitat virtual
Després de la imatge dels germans Roca en record dels seus orígens, l'exposició fa una defensa ferma de la formació professional i dels oficis. I ho fa amb els versos del poema Elogi del viure, de Joan Maragall -que comença «Estima el teu ofici, / la teva vocació, / la teva estrella, / allò pel que serveixes...»- a les escales que donen accés a l'edifici. A dins, una gran pantalla resumeix en 31 plats i alguns fets destacats la història d'El Celler de Can Roca
Ja a dins de les sales dedicades a la mostra, imatges, objectes i textos van proporcionant informació sobre aquells elements que formen el procés creatiu dels germans Roca, i com es relacionen els uns amb els altres per generar l'excel·lència.
En l'última sala, unes pantalles projecten imatges que permeten seguir com és l'activitat als diferents espais d'El Celler de Can Roca, al mateix temps, durant un servei. També hi ha disponibles unes ulleres de realitat virtual de Samsung, patrocinador tecnològic de la mostra, que permeten fer un recorregut per l'interior del restaurant.
Abans d'abandonar el recinte, però, el visitant passa per un últim àmbit, Memento Mori, en el qual una simple fotografia dels tres germans caminant cap al restaurant familiar demostra que les seves arrels són fondes, que toquen de peus a terra, i que aquí hi ha la clau de bona part del seu èxit.
