«Pel que fa a la missa exequial, demano als responsables diocesans que sigui senzilla. Així mateix prego a qui hagi de predicar l´homilia que s´ajusti del tot a la normativa del ritual romà». El fragment correspon a les últimes voluntats del bisbe emèrit Jaume Camprodon (Torelló, 1926- Girona, 2016), signades el febrer del 2013, recollint disposicions del testament del 2006, on també demanava que les seves «despulles mortals» es donessin a la ciència. Per això, a la missa exequial d´ahir, a la Catedral, no hi havia taüt.

L´actual bisbe, Francesc Pardo, va ser l´encarregat de predicar l´homilia, amb la creu processional i el llibre dels testaments a l´altar, que normalment s´exposen al tresor de la Seu. Pardo es va cenyir a la petició del bisbe emèrit: fer una cerimònia evitant els elogis. El bisbe, però, va voler deixar constància de les seves «conviccions, el testimoniatge i les actituds».

Sobre la figura del bisbe emèrit va destacar que «la seva missió de pastor es manifestava en l´amor i delicadesa per les persones, totes les persones; i alhora, en els seus ensenyaments i prioritats pastorals». També va recordar que «la seva participació en el Concili Provincial de la Tarraconense accentuava la necessitat d´esdevenir homes bíblics per la pregària».

Amor a Catalunya

Un altre element que va destacar va ser el seu amor a Catalunya, però sempre obert als qui arribaven de diversos indrets: «En una carta escriu: "Els qui hem nascut a Catalunya o hi anem enfonsant les arrels hem d´emular-nos per servir-la més i millor en tots els camps on la vida es desplega, perquè aconsegueixi la personalitat que per dret de naturalesa li correspon. L´amor a la pàtria -i l´amor es comprova en el servei- no és accessori a l´esperit cristià"».

En el seu testament espiritual, titulat «Comiat», Camprodon recordava que «la vida és bella. És un do inestimable, malgrat el dolor que l´acompanya», expressava l´agraïment als pares per la vida i pel baptisme, als germans per l´amor, per la llengua, per ense­nyar a estimar i a estimar la terra» i, entre altres, a les Germanetes dels Pobres que el van acollir amb el seu secretari, Josep Padrós. També demanava perdó a Déu, l´església i molt especialment als diocesans de Girona i a les persones d´allà on ha exercit el ministeri «per no haver revelat més clarament el rostre de Déu i de la proposta cristiana amb la paraula de la vida».

Les renúncies de Camprodon

Finalment, Pardo va detallar que el bisbe emèrit «va viure senzillament, i per això va deixar l´antic palau episcopal, primer per anar a viure en un pis al centre de la ciutat, i posteriorment a la casa del bisbe, al costat de la residència Sivilla. Fins i tot va renunciar a la creu de Sant Jordi, i va manifestar que la seva decisió no era cap menyspreu al guardó ni a cap dels qui el proposen. Senzillament, així era el tarannà del bisbe Jaume».

La Catedral es va omplir amb més de 300 persones entre autoritats i fidels. L´Eucaristia va ser concelebrada pel bisbe emèrit Carles Soler; l´arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el cardenal Lluís Martínez Sistach; l´arquebisbe de Barcelona Juan José Omella; l´arquebisbe d´Urgell i copríncep d´Andorra, Joan-Enric Vives; el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el bisbe de Vic, Romà Casanova; i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent. També hi havia l´abat de Montserrat, Josep Maria Soler i el secretari general de la conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo.

Entre els representats polítics hi van assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el delegat territorial del Govern de la Generalitat, Eudald Casadesús; el vicepresident de la Diputació, Miquel Noguer; i el ­subdelegat del Govern de l´Estat, Juan Manuel Sánchez-Bustamante.

Carta del Vaticà

La cerimònia, que va durar aproximament una hora, va concloure amb una lectura d´una carta enviada pel cardenal Pietro Parolin, actual secretari de l´Estat Vaticà, on el papa Francesc expressa el seu «més sentit condol» als familiars, al clergat i als fidels per la pèrdua del bisbe emèrit i fa saber que resarà «per l´etern descans del qui va ser pastor de la seva Església», confiant en «la fe i l´esperança del Senyor Ressuscitat».