La solidaritat amb en Roger, un alumne de deu anys de l´escola Verduna que pateix una malaltia rara -aplàsia medul·lar-, va desbordar ahir el col·legi durant la jornada de donació de sang i moll de l´os organitzada per trobar un donant de medul·la compatible amb el petit, que necessita un trasplantament urgent. Més de 300 persones s´havien inscrit per participar en la donació, tot i que també hi va acudir gent que no estava registrada. Davant d´una resposta tan generosa, han organitzat una nova sessió de donació el 18 de gener, de quatre de la tarda a nou del vespre.
Fins a l´escola s´hi van acostar pares i mares de l´escola, treballadors del propi centre, companys i coneguts dels pares d´en Roger i fins i tot persones que no hi tenien res a veure però estaven mogudes per un impuls de solidaritat. Tots ells van poder fer-se donants de sang i també de moll de l´os, amb l´objectiu de buscar algú que sigui compatible amb en Roger. Però no només això. Les dades dels donants de moll de l´os s´analitzaran a la Fundació Josep Carreras i entraran en un banc de dades internacional.
La directora del centre, Marta Oliva, es va mostrar molt agraïda amb la resposta de la ciutadania a la crida feta des de l´escola mateix. «Nosaltres ens havíem marcat l´objectiu d´aconseguir 100 donants, i en canvi l´hem triplicat», va explicar. De fet, fins i tot van haver de demanar més efectius al Banc de Sang i Teixits per tal de poder fer totes les extraccions.
Cua fins a la cantonada
La cua per poder fer la donació arribava gairebé fins a la cantonada. «Volem ajudar en Roger i totes les persones que es troben en la seva situació», va explicar la cap d´estudis del Vedruna, Sandra Costa, mentre esperava per a la donació. «Ens ha sorprès molt gratament l´acollida i l´impacte que ha tingut la difusió del cas», va afegir.
Entre els donants hi havia molts pares d´alumnes de l´escola. «Ens vam assabentar del problema i aquí estem. Estem molt sorpresos, no comptàvem amb aquestes cues tan bèsties», va indicar un dels assistents, Àlex Sunyer. Igual de sorpresos es mostraven Cristina Costa i Felip Costa, companys de feina de la mare d´en Roger. «Ho vam veure a Facebook i primer no sabíem que era el fill de la nostra companya. No esperàvem una resposta tan gran», van dir.
«Quan passa una cosa així, quan poses cara a la persona que pateix, i més si es tracta d´un nen, és lògic que hi hagi una reposta immediata i la gent es mobilitzi de seguida», va considerar una altra de les mares, Susana Sánchez. «Confio que això serveixi per conscienciar més la gent, però malaurdament tendim a oblidar-ho», va indicar. En aquest sentit, va advocar perquè es facin més campanyes d´informació, per demostrar que «realment no costa res i pots salvar una vida».
