Ben poc ha durat la passera que connecta el denominat sector Est (que engloba els barris de Mas Ramada, Font de la Pólvora, Vila-roja i Grup Sant Daniel) amb el Parc Científic i la Creueta. La pluja dels darrers dies ha provocat la crescuda del riu Onyar i a la seva entrada a Girona ha deixat inversible el passallís que es va posar en funcionament la segona setmana d'octubre de l'any passat. L'estructura s'havia començat a construir a finals del mes d'agost per 44.717 euros. L'obra va anar a càrrec d'Aglomerats Girona, que havia fet la millor oferta en el concurs públic del consistori.
La passera va quedar ahir al descobert, després que baixés el cabal de l'aigua. L'estructura s'ha mantingut però ha cedit la terra i els arbres del seu voltant. D'aquesta manera, l'estructura ha quedat al mig, rodejada d'aigua. Probablement, l'aigua, en no poder superar l'estructura, que va actuar de mur, va buscar com seguir el seu curs i ho va aconseguir pels dos costats de la passera.
Al costat del tanatori hi ha una separació entre la terra i l'inici del pont de quasi mig metre. Al costat del Parc Científic però és enorme. Quasi vuit metres. Quan el cabal baixi, podria donar-se la situació que els usuaris del passallís passessin saltant per les pedres del riu i pugessin a la passera al tram central, amb aigua. Això, però, tornaria a ser indigne per als usuaris que reclamen ser, simplemement,com la resta de ciutadans de Girona, que poden anar d'un costat a l'altre del municipi sense obstacles.
La connexió entre els dos costats de riu és, de fa anys, una reivindicació veïnal. Inicialment les brigades municipals en van construir una el 1995, segons recorda l'exregidora pel PSC Isabel Salamaña. Pepe Guerrero, treballador de l'Ajuntament, s'encarregava de vigilar-la. Si es preveia una riuada, l'obria, es treien totes les branques i troncs que s'hi quedaven agafats i es tornava a obrir. Segons Salamaña «aquest ritual» es va fer fins al 2010.
Als darrers anys la passera s'ha trencat i els veïns l'han anat refent com han pogut, fins i tot amb taulons de fusta i claus. Tot plegat va desembocar en una gran mobilització encapçalada per l'Associació de Veïns de Mas Ramada per aconseguir un passallís digne. Finalment, es va optar per la construcció que ara ha fet aigües.
La demanda veïnal
El representant veïnal de Mas Ramada, Eusebio Lavado, ha lamentat la destrossa, tenint en compte el seu ús, el cost econòmic i que s'havia construït fa uns tres mesos. Lavado ha recordat que la gran reclamació per estar ben connectats no és una passera sinó un pont, però entén que no es construirà d'avui per demà. Fa poc, l'Ajuntament va presentar com serà el futur pont, que farà quasi 150 metres de llargada i costarà 1,5 milions d'euros. Per al seu finançament, s'espera obtenir ajuts d'institucions públiques. Lavado apunta una altra opció: la solidaritat veïnal. Que els diners previstos per als barris als pressupostos participats se cedeixin a aquesta construcció, si així es considera i si ho permet el reglament. «És un tema de ciutat», insisteix. Però sap que, d'una manera o altra, va per llarg. De moment, reclama restablir la passera i reitera que han «d'estar integrats a la ciutat. Ja no hi ha més temps. Necessitem el pont i el carril bici».
El tinent d'alcaldia, Joan Alcalà, ha explicat que els tècnics ja han estat al lloc dels fets i la intenció és «fer una actuació urgent» i «com més aviat millor» perquè el veïns puguin tornar a creuar el riu per aquell punt.
