Voldria estar convençut que l´opinió dels ciutadans en afers relatius a la vida comunitària de la ciutat hauria de tenir una valoració positiva. Costa d´acceptar les postures de tansemenfotisme o de desentendre´s de les reflexions que afecten la majoria dels gironins. A manera de recordatori, apunto alguna d´aquestes opinions de participació, que ja han sortit publicades en el Diari de Girona:
La neteja de tots els carrers ha de tenir el mateix tractament. És positiu que hi hagi carrers on la neteja, es fa molt bé. I també ho és que, finalment, s´hagi fet una neteja acurada de les deixalles dipositades i de les herbes, mai eliminades, de sota dels pòrtics de darrere del supermercat Dia, així com de tot el passeig del carrer Pierre Vilar (el de l´estació).
Les herbes no «sembrades» que adornen molts espais públics i la majoria de les bases dels arbres. Les ampolles de plàstic o vidre i altres envasos, les bosses de plàstic, les burilles, els mocadors de paper empastifats,... són els acompanyants dels arbres i de les herbes «autòctones». És evident que les plantes de jardineria han passat a millor vida, ja que la seva existència ornamental era de poques hores i de nul cost per als qui, furtivament, se n´apropiaven.
Sospesar degudament el perill que representa per als vianants, la circulació de bicicletes i patins per les voreres amples o estretes, sense cap límit de prudència per part d´aquells que no tenen cap mena de sentit de l´ordenació cívica responsable. La immensa majoria de les bicicletes, de «propietat privada», no porten llum ni de dia, es dirà que no fa falta, però que són les mateixes que hi circulen, sense llum, de nit. Val a dir, amb elogi, que les «girocletes» en són l´excepció positiva.
La reclamació dels carrils bici és defensable. Malgrat que, quan se´n posa un dels reivindicats, «alguns» ciclistes continuen circulant per l´espai dels vianants: les voreres. No cal dir que totes aquestes, voreres, estan encatifades amb les burilles dels fumadors. On tirar-les, si no hi ha cendrers urbans apropiats, ni dels altres? Potser hom pensa que si n´hi haguessin, de cendrers, «alguns» continuarien tirant-les al lloc de tots: voreres i calçades. Per cert, també, es pot veure algun conductor abaixant el vidre i llençant la seva cigarreta encesa. I la pintura del molts passos de vianants que estan quasi esborrats.
Ens agradaria recuperar la figura del guàrdia de barri. L´ajudant de la persona necessitada o el qui amb la seva sola presència evita despropòsits agressius o d´aprofitament estudiat de la propietat aliena. Memorial de greuges o participació ciutadana? Conscienciació de tots. Difícil? Hi ha llocs, ben coneguts, en què aquestes reflexions no tindrien cap mena de rigor estadístic.
I una consideració: en aquestes ciutats la gent es passeja molt pels seus parcs, jardins i carrers. És una coincidència? No, formació!
