Doncs sí. Després d'un any i mig, hem arribat a la quarta junta de creditors (després que el jutge hagi acceptat ja tres pròrrogues) sense que s'hagi anunciat la signatura d'un acord entre el Parc Científic i el seu principal creditor, que és l'Estat, malgrat que la Generalitat fes ahir un pas important per aconseguir-ho. És més, hem arribat al final de trajecte enmig de retrets i pressions entre Estat, Generalitat i Patronat del Parc. Si al final el Parc surt del concurs de creditors, no pateixin que tot seran fotografies, abraçades i felicitacions. Si no, s'obrirà la caixa dels trons.

El concurs de creditors del Parc ha estat de tot menys un exemple d'unió entre les institucions gironines. Més enllà que la decisió de convocar-lo fos més que discutible, la mala maror ha estat constant: el rector de la UdG, Sergi Bonet, pressionant públicament les institucions per parlar menys i aportar més diners; el president de la Diputació, Pere Vila, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, mostrant-se ofesos perquè es posava en dubte el seu compromís; l'Estat reclamant públicament més implicació de la Generalitat; la Generalitat queixant-se que l'Estat ha penalitzat el Parc Científic a causa del procés sobiranista; la FOEG i la Cambra de Comerç fent mutis i sense aportar ni un euro tot i ser-ne patrons... tot plegat, un despropòsit.

Tot i això, el Parc Científic compta avui amb més de cent empreses que hi treballen i que l'han convertit en viable. Ara està pagant els excessos de la seva construcció, en plena bombolla immobiliària, però no es pot negar que s'ha fet un lloc en el teixit econòmic de la demarcació.