La directora del Parc Científic de la UdG, Anna Albar, ha evitat fer valoracions públiques mentre ha durat el concurs de creditors per no interferir en les negociacions. Ara que el parc ha entrat en fase de liquidació, ha volgut calmar usuaris i treballadors i ha afirmat que el complex és viable i mantindrà l'activitat. "La liquidació no canvia els plans de futur del parc, només els retarda", sosté. La directora explica que des del gener de 2015 han aprimat estructura, han augmentat l'ocupació dels edificis i han reduït despeses. El resultat: el parc ha redreçat el compte d'explotació i ha tancat els anys 2015 i 2016 amb beneficis. Ara mateix, té una tresoreria de 3,5 MEUR. "Això ens permet treballar amb molta tranquil·litat", subratlla. Albar assegura que estar en concurs no els ha afectat ni comercialment ni de reputació. Des del gener de 2015, s'han instal·lat al parc set empreses noves i dinou han ampliat instal·lacions. Ara, però, la situació pot complicar-se. Segons Albar, la liquidació pot ser un fre per a empreses que vulguin anar al parc i necessitin d'una inversió inicial considerable. A més, qualsevol moviment necessitarà l'autorització de l'administrador concursal. (La notícia s'ha actualitzat incloent el preu dels actius del parc que es vendran, que tenen un valor proper als 33 MEUR)
Anna Albar va agafar les regnes del Parc Científic i Tecnològic el juliol de 2014. Dos mesos més tard, presentava preconcurs de creditors i a principis del 2015 el jutge resolia i donava per ferma la situació de concurs. Des de llavors, argumenta que han treballat de valent per demostrar que el projecte del parc "és viable i té cara i ulls". Entre els objectius d'Albar hi havia complir amb el pla de viabilitat i pagaments i, per tant, reduir estructura, abaixar despeses i treure el màxim rendiment al parc.
Tot, per demostrar als creditors que el parc tenia futur. "Ens vam marcar un objectiu clar, si volíem que l'Estat arribés a un acord i signés el conveni havíem de demostrar que érem viables i teníem projecte", manifesta. En aquest temps, han reduït la plantilla fixa de divuit a set treballadors (suposa un estalvi de 365.000 euros anuals), han llogat pràcticament la totalitat dels espais (abans hi havia fins i tot plantes senceres buides) i han renegociat els preus de lloguer i de pàrquing. Anualment, el parc ingressa 2,4 MEUR i les despeses són d'1,9 MEUR (havien arribat a ser de més de 3 MEUR).
Això ha fet que el parc redreci el compte d'explotació i en els darrers dos anys tanqui amb xifres positives (tant 2015 com 2016 per sobre dels 400.000 euros). Un altre factor decisiu ha estat que, amb el concurs de creditors vigent, el parc és insolvent i, per tant, no s'han de pagar crèdits i el deute es congela.
Passar pàgina
La directora del complex defensa que han fet tots els esforços possibles per poder arribar a un acord amb les administracions i evitar la liquidació. "Es difícil saber perquè no hem arribat a l'acord, la responsabilitat és compartida i la primera és la meva", afirma entonant el mea culpa. Tanmateix, creu que l'intercanvi de retrets entre l'Estat i la Generalitat no ha ajudat i que des del parc no han sabut com "generar sintonies". "No vull entrar en buscar culpables però és veritat que aquests retrets entre les administracions d'aquí i d'allà que no s'haurien d'haver donat", afegeix.
Malgrat tot, Albar vol passar pàgina i no assenyala culpables. "Ara el que toca és treballar amb responsabilitat i serenitat en aquesta nova fase que comença", valora. Durant tot el procés, serà l'administrador concursal designat pel jutge qui gestionarà el parc i en tindrà tota la responsabilitat patrimonial. Un cop el magistrat Hugo Novales signi la resolució de liquidació, el patronat de la fundació del parc es dissol i es substitueix per la figura de l'administrador. No obstant això, Albar vol continuar dirigint el parc (si així ho autoritza l'administrador).
Afectacions futures
Durant els mesos que el parc ha estat en concurs de creditors, Albar assegura que no han notat efectes negatius ni a nivell comercial ni de reputació. Reconeix que algunes empreses han marxat però que també n'han arribat de noves. En total, des del gener de 2015 el número total d'empreses s'ha incrementat en set. Algunes d'elles, com els laboratoris Hipra, han fet inversions importants i tenen més de 50 persones treballant al parc.
A partir d'ara, però, les coses poden canviar. "La paraula liquidació és dura i impacta, això pot ser un fre per a empreses que necessitin fer una inversió important per instal·lar-se al parc", manifesta Albar. En canvi, augura que seguiran llogant despatxos aquelles empreses de serveis que pràcticament no necessiten inversió inicial. Durant la fase de concurs de creditors -i també ara amb la liquidació-, les empreses que signen contracte amb el parc accepten que, en cas que el parc tanqui, no rebran cap indemnització.
La directora del parc, però, assegura que les empreses que ja estan instal·lades no notaran canvis en el seu dia a dia. Afegeix que tenen 3,5 MEUR de tresoreria i que això els fa treballar "amb molta tranquil·litat". De fet, tots els pagaments als proveïdors es fan al comptat. "Els usuaris que ja són al parc no han de patir, tot seguirà igual en els propers mesos", ha dit.
Albar assegura que el projecte del parc és viable i que, si s'eixuga el deute, podran seguir endavant amb tots els plans futurs que tenien i que ara s'han de retardar. Entre d'altres, volien impulsar un laboratori de drons i d'altres projectes d'emprenedoria. Per això, insta les administracions a seguir negociant per buscar una sortida beneficiosa per als treballadors, usuaris i empreses del complex.
33 MEUR, el preu dels actius del parc que es vendran
Un cop el jutge signi la resolució de liquidació del parc, caldrà també aprovar un pla de liquidació. Llavors, s'entrarà a la fase de venda directa dels actius. En total, es posaran a la venda cinc edificis: Jaume Casademont, Centre d'Empreses, ICRA, Narcís Monturiol i CENTA. El parc no és propietari del 100% dels edificis i en tres d'ells comparteix titularitat amb la Universitat (és el cas del Jaume Casademont, CENTA i ICRA).
En un informe de taxació inclòs en el procés concursal, ja es marquen els preus de sortida que tindran cadascun dels edificis (establerts per una empresa independent). En el cas del Jaume Casademont, el parc n'és propietària del 32% i el valor d'aquest part de l'edifici es calcula en 3.394.690 euros. En el cas del Centre d'Empreses -que és 100% del parc- el preu taxat és de 13.653.529 euros. La fundació també és propietària de tot l'edifici Narcís Monturiol, taxat en 9.850.186 euros. En el cas de l'ICRA, en té el 64% i el valor és de 5.905. 000 euros. Per últim, el parc també té el 36% de l'edifici del CENTA, valorat en 93.529.
Per tant, i segons els preus de referència de l'informe de taxació, el preu de sortida de tots els actius del parc que s'han de liquidar puja a pràcticament 33 MEUR.
