Marta Madrenas ha dit que es vol presentar com a alcaldable. Com veu el seu primer any?
Hi ha molts fronts oberts, molts temes però cap està tancat ni cap que en un futur immediat s'hagi de tancar. I el 100% d'aquests temes són antics. Ella, com a tema nou, no n'ha aportat cap. Ha agafat tots els temes que ja tenia i, en lloc d'accelerar-los i treballar-los, els té entretinguts.
Exemples?
La Devesa. No és un tema d'ara. És un tema que ve de fa temps. Estem esperant per aprovar el Pla Especial. Per què no s'aprova? És un tema que està allà i va passant el temps. Un altre exemple: el Pla Especial de Sant Narcís. Per què no s'aprova ja? Per què no es porta a ple? Van passant dies i setmanes i mesos. I la ciutat no avança perquè hi ha molts temes encallats. Les Pedreres, per exemple. El Pla Especial es va aprovar. Però tenim la sensació que allò quedarà també aturat perquè és molt complicat. Ens vam abstenir perquè van considerar que no estava del tot bé i perquè no hi havia el consens total que ens havien dit.
La ciutat es mou per inèrcia i herència?
Les coses tenen una fluctuació i venen. I quan te les trobes les has de desencallar i fer-les progressar i tancar. I considero que no es tanquen els temes. La carretera Barcelona, per exemple, que sí que és un tema més nou. Sabem el que ha explicat i ens sembla poc atractiu. La carretera Barcelona culmina a la plaça Espanya i sobre aquesta ja hi hauria d'haver fet el projecte de participació ciutadana. Ja se sabia que els autobusos van fora. De fet és ara ja. I no hi ha res fet d'aquest projecte que ha de permetre a la ciutadania de pensar entre tots com volem que sigui la plaça Espanya, que serà una de les entrades de gent més importants de la ciutat. Nosaltres sempre diem que la ciutat s'ha de planejar a cinc, deu o quinze anys vista i s'han d'anar treballant els temes i quan arriba l'hora de la veritat, ser executius.
CiU va buscar un soci per governar amb estabilitat i va triar el PSC i no ERC. Van ser massa exigents? Hi ha algun penediment?
No ens penedim de no haver entrat al govern. Va ser una decisió molt pensada i meditada. Vam fer el que pensàvem que havíem de fer. Van contraposar el model de ciutat i vam veure que no ens acabaríem d'entendre. No vam dir mai que volíem entrar. Sempre vam dir que volíem ser a fora i ajudar en els grans temes de ciutat. Ara s'ha pactat de manera diferent. Han fet un pacte de cadires. Han dit: «Tu t'ocupes d'això i jo m'ocuparé d'això altre i no ens farem mal ni ens farem nosa». Nosaltres entenem que les coses s'han de fer diferent.
I com es fa?
Tu t'has d'entendre amb una altra força política amb la qual comparteixis una manera de veure la ciutat. I s'ha de posar el programa sobre la taula i dir: amb això, això i això hi estem d'acord. I això de les cadires, hauria de ser després. No va ser possible. Quan se'ns va demanar entrar al govern, se'ns van oferir unes regidories, però per a nosaltres això era el de menys. Per a nosaltres era: «El model de ciutat de CiU és el nostre»? I no, no s'assemblen.
Un model de ciutat que gira entorn del turisme i la cultura com a motor.
Nosaltres, i ja ho dèiem fa dos anys, veiem un llum vermell d'alerta en tot el que fa al turisme i amb la quantitat de gent que visita la ciutat. Pensem que això s'ha de planificar. No podem deixar que la inèrcia imperi i vagi venint més gent, i per Temps de Flors més gent, i la gent normal d'aquí cada cop té menys pisos per llogar, etcètera. Hem de tenir el pla de turisme per saber com volem que sigui la ciutat, turísticament, d'aquí a cinc o deu anys, i quines decisions s'han de prendre per acabar on volem que acabi i no d'una altra manera que ens n'hàgim de penedir.
Còmodes a l'oposició. L'objectiu no hauria de ser governar?
Ho és. Ara estem i estarem a l'oposició els dos anys que falten. Estem fent una oposició compromesa, aportem projectes, idees, les treballem, estem fent molta feina. Per exemple, el nostre regidor d'Educació, en Pere Albertí, ha anat a veure trenta escoles per aconseguir treballar el repartiment d'alumnes a la ciutat i acabar amb la segregació existent. Un altre tema que ens interessa molt: no hi ha pisos de lloguer a Girona. És un problema molt gran. I treballem pensant que l'any 2019 ens agradarà governar i impulsarem les polítiques que creiem que són les millors per la ciutadania.
I li agradaria tornar a ser l'alcaldable per Esquerra el 2019?
Sí. He fet la meva reflexió i ho he meditat. Ara amb molta més raó que fa dos anys. Fa dos anys no coneixia res de la política municipal i em van oferir de ser-hi. Però és ara quan realment veig, després de dos anys de molt de treball a l'oposició i de vegades poc lluït i agraït, que sí que m'agradaria. Tinc un equip de persones amb les quals ho puc fer molt bé.
Tornant a l'oposició. Tenen molta sintonia amb la CUP. No els estan menjant terreny en determinats temes?
Hi ha un espai en què coincidim, però hi ha uns temes que són nostres i els treballem. Crec que tenim una manera diferent de portar-los i explicar-los a la ciutadania i, fins i tot, al ple.
L'enfrontament de l'Ajuntament amb l'Estat amb temes com l'exèrcit o el parc Central, és prou contundent o és massa tou?
Amb l'exèrcit no ha estat gens contundent. L'alcaldessa ha fet una deriva que nosaltres no hauríem fet. El tema d'Adif i el parc Central és més complicat. No sé si es podria haver fet més del que han fet, potser sí, però, pel que diuen, el govern espanyol ha posat moltes tanques i molts incompliments.
Esquerra havia començat el mandat de Puigdemont amb bona sintonia i donant llum verd al cartipàs a canvi d'algunes coses, com més beques Kreas i un pla de xoc a la Devesa. Va valer la pena?
Vam multiplicar per dos les beques Kreas, va anar bé. Però el pla de xoc de la Devesa, no. Es van gastar uns diners, més dels que demanàvem, a fer una cosa que per a nosaltres no era el pla de xoc. Per a nosaltres era posar il·luminació, mobiliari i el circuit del Cola cao i arreglar el ferm perquè la gent que corre no es fes mal. En canvi, es va fer el vial perimetral, que va costar molts diners i que no sé si servirà ara quan es faci el Pla Especial. L'alcaldessa va deixar molt clar que no s'havia de complir res, que era d'una època passada. Per tant, és una cosa perduda.
