Coincidint amb el Dia d'Europa, el grup de Federalistes d'Esquerres de Girona va organitzar ahir una taula de debat a la Casa de la Cultura per analitzar el futur d'Europa i reivindicar un avenç cap a un model federal (a la UE i a Espanya) davant les «amenaces» actuals. Unes 70 persones van poder escoltar els tres convidats: Raimon Obiols, ex-primer secretari del PSC i exeurodiputat; Carles A. Gasòliba, exdiputat i senador per CiU i exeurodiputat; i Joan Boada, exdiputat d'ICV al Parlament, en un acte presentat per Alfons Martinell i moderat per la periodista Mari Luz Garcia.

Tots tres convidats van coincidir a destacar que el referèndum del Brexit va ser l'inici d'una sacsejada europea que es va iniciar amb la crisi i les polítiques «neoliberals», la «troika» i imposició de l'austeritat i ha arribat a l'auge dels partits partidaris de sortir de la Unió Europea amb amenaces (tot i que de moment superades) com les de les eleccions franceses amb l'exemple de l'extrema dreta de Marine Le Pen. Tot plegat, van dir, obliga a repensar l'Europa que es va unir després de la II Guerra Mundial i que va dur «estabilitat, benestar social i democràcia».

Obiols va posar la data en la qual Europa s'ho juga tot i que els altres convidats van coincidir a acceptar com a «termini». Els pròxims 5 anys, va dir, temps perquè el president electe de França, Manuel Macron, pugui «fer-ho bé» o, en cas contrari, en les pròximes eleccions franceses podria guanyar Le Pen i això conduiria cap a un inevitable fracàs europeu.

Idees per a una UE més federal

El socialista va recordar que cal «una passa endavant de la UE», «grans consensos» i «veritables canvis i nous instruments». Per a això ja hi ha «idees» per fer una Europa més federal, com unificar la figura del president del Consell Europeu i el de la Comissió Europea, revertir l'austeritat o llistes transnacionals però cal, va reblar Obiols, una «mobilització social».

Gasòliba, per la seva part, es va remuntar al 9 de maig del 1950 amb el discurs de Robert Schuman on ja es va pronunciar la idea d'una federació d'estats. «Des del tractat de París del 1951», va dir, Europa ha estat «una història d'èxit» però, ara, davant les amenaces, «si no estem units serem més marginats» mundialment i el Brexit va «estancar el projecte d'èxit» i amb els partits euroescèptics «la consistència de la UE no la tenim guanyada» i «s'ha de recompondre». Cal, doncs, «una forta dimensió social» i «anar més enllà en la Unió Europea», també des del punt de vista més social.

Boada, en canvi, va iniciar la intervenció afirmant que era «més interessant» parlar de federalisme i d'Europa que «de tancament i nacionalisme» com el que es viu actualment a Catalunya. Després, va posar les polítiques neoliberals, la «troika», els organismes europeus «no legitimats» o els increments de les desigualtats com la base del problema europeu que ha desencisat molts ciutadans.

Fins i tot, va reconèixer, ell va dubtar sobre si calia més Europa, en cas que signifiqués més «elits i troiques». Però «seria fatal per les classes obreres» abandonar la UE i cal, en canvi, «una nova carta europea» perquè hi hagi una UE per a l'interès general comú, «no dels estats», amb més «federalisme i democràcia» (ara, va dir, hi ha poca transparència i és poc federal, i la recepta val «també per Espanya»). Abans de canviar tractats ja es pot començar, va sentenciar, sense «troika», amb un pla d'inversions europeu, assegurança europea d'atur o una unió fiscal.

És a dir, optar o bé per «més integració política o més globalització neoliberal». I la transformació, acabava Boada, «es pot fer des de les esquerres» amb l'objectiu final de fer una Europa realment federal i realment democràtica.