30 de maig de 2017
30.05.2017

Festivalot

30.05.2017 | 10:24

La marca Girona Ciutat de Festivals en té un que és l'únic que s'ha guanyat el superlatiu des del primer dia. És el Festivalot. Hi ha qui ha volgut descriure'l com un esdeveniment de música per a la mainada. Però seria molt més precís dir que és una festa de música amb mainada. I el concert que van fer els Amics de les Arts al Teatre Municipal a les 11 del matí de diumenge és la prova evident que la fórmula funciona.

El Barri Vell era ple a vessar de famílies que anaven recorrent els escenaris proposats per acabar a l'hora del segon cafè pujant les escales del teatre. El concert trencava tòpics en molts aspectes, i no només per l'horari. Dins del recinte centenari passaven coses inusuals. Mai abans la sala havia vist tantes motxilles farcides de bolquers, farinetes i estris inversemblants, tots ells necessaris per a la supervivència del bebè i sobretot dels pares. Entre la mainada més cuita no faltaven els cromos de Pokèmons i els smartphones amb el poblat de Clash of Clans de torn. Una urna noucentista va permetre als joves fans escollir els 5 temes que volien que el grup cantés ineludiblement, o més ben dit, els 5 temes que van aconseguir negociar uns pares entregats a la música dels Amics. Ja se sap que la democràcia familiar gosa de millor salut que la política, però n'ha heretat alguns dels seus grans defectes. Mames donant el pit, papes cosint a fotografies per farcir Instagram i avis exercint de pacients coartades per a matrimonis alliberats durant un matí. La catifa vermella del passadís central va recollir un riu de dansaires menuts que compartien coreografia amb algunes mares més atrevides. I era fàcil veure, malgrat el seu esforç a amagar-se, a més d'un pare movent els llavis amb la lletra apresa en secret de les cançons noves i de la velles.

Es parla molt de turisme i del que es fa només per als de fora. El Festivalot i la Rita Peré demostren que amb coratge i humilitat és fàcil tenir èxit pensant amb l'essència del que som: la família.

La Rita és l'ànima d'aquest invent. Però és sobretot mare.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema