El Rei d'Espanya va fer una minsa referència al procés català en la seva visita a Girona per entregar els Premis de la Fundació princesa de Girona. El monarca va elaborar un discurs en el qual va lloar la tasca dels premiats i va animar els joves a treballar per al seu futur. Només en el final del discurs va deixar clar el compromís de la Fundació Princesa de Girona amb Girona i amb Catalunya. "I aquest compromís vol dir creure en aquesta terra i estimar-la". En aquest sentit, va indicar que l'any vinent tornaran a terres gironines: «L'any que ve, quan ens tornem a reunir per reconèixer els mèrits dels nostres nous premiats, tindrem, una vegada més, l´oportunitat de refermar el nostre compromís amb els valors que han engrandit Catalunya, que han estat la base del seu progrés i, per tant, del progrés de tot Espanya». Les paraules les va dir davant del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Poc abans s'havien saludat lluny dels mitjans de comunicació, a fora de l'Auditori- Palau de congressos. Van entrar junts, tot i que el mandatari català se'l podia veure amb cara de circumstàncies. També hi era l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

A banda d'aquesta referència, Felip VI no va fer cap altra menció a l'anunci del govern català de tirar endavant un referèndum d'independència, just l'endemà que hagués declarat que «Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat, i, en últim extrem, negació de la llibertat», va dir durant el discurs per commemorar els 40 anys de democràcia a l'Estat.

El monarca espanyol va centrar gran part del seu discurs, en català, castellà i anglès, a repassar el treball de la Fundació Princesa de Girona en els seus vuit anys d'existència, en animar als joves a preparar-se per al futur i a lloar la tasca dels premiats de l'edició d'enguany. També va aprofitar per felicitar el Girona FC pel seu ascens a Primera Divisió.

Durant el seu discurs, el Rei va exposar la necessitat que els joves "tinguin les capacitats necessàries per geestan stionar moments incerts quan arribi la ocasió d'integrar-se a la vida laboral". I va posar sobre la taula un dels principals neguits que ja està generant un important debat en els centres d'investigació i en les empreses. "Em refereixo a l'impacte de la intel·ligència artificial al treball, especialment en el dels joves, i la seva relació amb l'educació".

Felip va insistir en què els robots i els algoritmes "estan obligant a redefinir indústries i serveis tradicionals, generant nous sectors i perfils professionals al temps que en releguen d'altres".

El monarca va admetre que el món que ve "necessitarà profesisonals formats en diferents disciplines científiques i en molts altres perfils tècnics capaços d'imaginar, dissenyar, controlar i operar aquestes tecnologies". Però va deixar clar que les humanitats estan cridades a "ocupar sempre un lloc molt rellevant". "La filosofia, l'ètica, la psicologia, la sociologia, el dret - va dir- ens ajudaran a fixar les regles de convivència i els límits del món robòtic.

I d'entre tots els sabers humanístics va destacar "l'urgència i la necessitat de recórrer a les ciències de l'educació" perquè al seu parer "és difícil que cap robot o algoritme sigui capaç d'educar-nos en la nostra essència més humana i insustituïble: en l'autonomia, en el lideratge, en la comprensió profunda de les emocions la responsabilitat personal i social, la capacitat de reflexió o la proactivitat". No és el primer cop que Felip VI afirma que l'educació és "la prioritat més important de totes les que tenim per a les properes dècades. Això sí, també va dir que "el pensament crític, la creativitat, el treball en equip, la persuasió, l'empatia, la flexibilitat i l'aprenentatge continuat són algunes de les habilitats que, en un futur, prodrien arribar a ser el principal nucli de l'educació".

Diàleg Banderas i López-Otín

L'entrega dels Premis FPdGi ha començat amb un diàleg a tres bandes entre l'actor Antonio Banderas, el bioquímic Carlos López-Otín i la periodista Júlia Otero. Banderas ha volgut animar els joves a no defallir i no "tenir por al fracàs" i ha recordat que, a ell, l'impuls i l'èxit de la seva carrera com a actor li va arribar ja gran, quan superava la trentena, i després d'arribar als Estats Units sense parlar anglès.

Aquest any, els guardonats a les diferents categories han estat l'artista plàstic cordovès Juan Zamora (Premi Arts i Lletres), l'arquitecta gaditana Míriam Reyes (Social), el biòleg valencià Damià Tormo (Empresa) i l'enginyer gallec Héctor Gómez (Recerca Científica). La llista es completa amb l'organització britànica Teach a Man to Fish. Precisament, aquest és el primer any que aquest guardó, el d'Entitat, traspassa fronteres i es torna internacional.

Demà, la Fundació donarà protagonisme a la gestió del talent dels joves amb dues jornades simultànies a l'Auditori-Palau de Congressos. Una serà la primera trobada del programa 'Rescatadors de talent' per fomentar l'ocupabilitat dels joves; l'altra, la IV Jornada de Girona: 'Com s'educa el talent emprenedor'.

Protestes de l'assemblea de joves i la CUP

Coincidint amb la participació del Rei en els actes dels Premis Princesa de Girona, diversos col·lectius, com l'Assemblea de Joves i la CUP han celebrat actes antimonàrquics a la ciutat de Girona

{C}