La doctora en geografia i professora de la UdG Isabel Salamaña considera que per evitar un problema amb els pisos turístics a Girona s´ha d´aprovar una moratòria. O sigui, durant un temps determinat no concedir cap més permís. Salamaña, que va ser regidora de l´Ajuntament de la ciutat, porta temps estudiant aquest fenòmen. Al seu parer el problema no és, ara per ara, el número de pisos, sinó qui els gestiona i com els gestiona. «Si això ens ha de portar a anar creant zones exclusives d´ús turístic, serà un problema perquè estarem canviant la vocació dels habitatges, que és la de viure-hi». Considera que per dir que «400 pisos en tota la ciutat són molts o són pocs» s´ha de resoldre definint quin tipus de ciutat es vol. «Ara tocaria dir prou. Deixar els que estan legalitzats i fer una moratòria. Parar per veure què passa i què es vol fer», suggereix.
Reacció davant la mobilització
Considera que hi ha hagut un increment molt sobtat de petició de permisos des que els veïns s´han començat a reunir i mobilitzar-se en contra dels pisos turístics. Assenyala que al sortir als mitjans de comunicació, es va disparar el número de pisos turístics. També perquè molts dels propietaris han decidit no tenir problemes i han fet el pas, molt senzill, de demanar l´autorització municipal. «La gent que ja els llogava de manera il·legal, ha decidit fer-ho legal perquè és fàcil aconseguir el permís i ja no et poden posar una multa». Indica que hi ha indicis que «uns pocs ho maneguen tot». Una «xarxa» on fins i tot coincideix la gent que va a netejar els pisos i que en un moment donat van fer el pas de legalitzar-se perquè, a més, «l´administració ho posa molt fàcil».
Salamaña no és partidària de prohibir els pisos turístics. «Això no ho pararem. És una nova tendència. Hi ha gent que vol viatjar així. Jo quan era jove ja anava a cases». Però puntualitza: «El que no pot ser és que sigui la fórmula màgica del nostre turisme. Ha d´haver-hi diversitat d´oferta els qui venen i hi estan quinze dies o un mes també fan vida. Un ciclista que va a l´Empordà o a la Garrotxa, enriqueix tot el territori.» «Hem d´analitar bé tot el que volem apunta. Però deixa clar que millor que els habitatges turístics estiguin escampats abans que junts en un mateix edifici. «El que no hem de voler és especulació. Tot un bloc de pisos dedicat al turisme és especulació. Si entrem en crisi, per exemple a tot el Pou Rodó i a tot Sant Pere, si frena el turisme, tota aquesta zona entra en crisi. Va costar molts anys per recperar aquella zona com perquè en poc temps entrem en una alltra bombolla». La professora recorda que també existeix també el que lloga habitacions i en un cap de setmana a entre 60 i 100 euros la nit per persona pot guanyar mil euros. Més que un lloguer normal. «Això fa pujar el preu del lloguer».
Privatitzar la via pública
Pel que fa al model turístic de Girona, on han sorgir algunes veus que ja comparen Girona amb Venècia o Carcassona, Salamaña exposa que «en molt poc espai tenim molts turistes». I hi afegeix un altre problema estretament relacionat: «L´ocupació excessiva de la via pública amb taules de bars i restaurants». Per una banda per les festes i festetes del propi ajuntament o d´alguna entitat que fa que cada setmana hi hagi gent diferent. «Estem mercantilitzant la via pública. Això fa que sigui impossible o cada cop més difícil accedir al Barri Vell per estudiar o per passejar o temes normals de la ciutadania», es queixa. En auqest sentit, considra que si passa per, per exemple, Temps de Flors, no passaria res. Però si «passa una setmana rera una altra setmana és un problema». I el problema ve «de la privatització de l´espai públic». Salamaña té la impressió que hi ha alguns agents privats que «han aconseguit fer augmentar aquesta situació» i que «l´Ajuntament no ha estat capaç de dir que no. En política costa molt dir que no perquè s´ha d´argumentar molt. És més fàcil dir que sí. I hi ha massa sís. Hi ha massa festes i festetes. Això vol dir ocupació, ocupació i ocupació de la via pública. És invivible».
Perill de morir d´èxit
A la Rambla, l´exregidora ha calculat l´ocupació de les terrasses i els de pas per als vianants. «Hi ha més espai per als bars que per als ciutadans que passegen». I a això s´hi ha d´afegir que, sovint hi ha parades de vendes de productes a la mateixa Rambla. «El Barri Vell l´hem pagat tots els ciutadans. Els carrers, les voreres, són de tots els ciutadans i hem de poder passar per tots els carrers i totes les voreres», insisteix. Lamenta que ara s´hagin posat jardineres que separen les terrasses de la resta de la Rambla: «Algú pot pensar que està molt bé perquè ho han ordenant. Però el que han fet és privatitzar l´espai. diuen que d´aquí a aquí poden passar vostès i que d´aquí aquí forma part del bar». I apunta que quan plou, els bars ocupen tota la part e sota de les voltes, que és per on passarien també els vianants. «Hi som a temps, però si sguim així, morirem d´èxit», sentencia.
