Les declaracions del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, bramant amb un contundent «no els volem» en parlar dels turistes que, segons ell, no pernocten a la capital catalana, són més pròpies o d'un feixista dotat d'una profunda càrrega etnicista o d'un dinosaure afectat per una degeneració senil del sentit comú.

Posar en l'ull de l'huracà de les crítiques a la sobreexplotació turística de Barcelona els excursionistes que pernocten a la Costa Brava o a la Costa Daurada és d'una mesquinesa perversa. Especialment perquè del que passa a la seva ciutat, si és que alguna cosa passa, en té molt la culpa l'entitat que ell presideix. Darrere les pressions perquè el Prat es convertís en un aeroport de baix cost en detriment del de Girona i Reus, que part de la taxa turística catalana marxés cap a la Fórmula 1 de Montmeló o que el fenomen de Barcelona Turisme es convertís en el pal de paller d'una economia basada en el passant, hi podem trobar la complicitat de la Cambra de Comerç de Barcelona. Com la majoria de cambres catalanes, la de Barcelona ha anat perdent el pes que estaven acostumades a tenir. He de pensar que les seves estúpides paraules tenen més a veure amb la necessitat de dir qualsevol bestiesa per recuperar quota de pantalla.

Però posats a fer l'idiota també podríem dir, des d'allò que els de capital en diuen «el territori», que la majoria d'estadants de la Costa Brava són gent de Barcelona i que molts dels excursionistes que amenacen de col·lapsar el barri vell gironí són passavolants que carreguen a la plaça de Catalunya de Barcelona i descarreguen a La Copa de Girona. I que compren a la Roca del Vallès, mengen menús llastimosos al Maresme i tornen a Barcelona per comprar-se un barret de mexicà a la Rambla abans d'acabar amb coma etílic a la Vall d'Hebron. Oi que sona a estereotip imbècil, tot i ser el que alguns pensem en silenci? Suposo que tan imbècilment estereotipat com que algunes vedets anacròniques segueixin presidint entitats de futur escàs. Una altra manera de patir turismofòbia.