El Jutjat Contenciós Administratiu 2 Girona va obligar l'Ajuntament de Girona a concedir una llicència per assumptes propis -sense retribució- per als mesos de març, abril i maig del 2017 a un agent de la Policia Municipal que ho havia sol·licitat amb un any d'antelació. El consistori va denegar la petició a l'agent després de rebre l'informe desfavorable del llavors cap de la Policia Municipal, on al·legava que era difícil preveure la situació de la plantilla a un any vista.

El 31 de març del 2016, el policia municipal va demanar a l'Ajuntament de Girona una llicència per assumptes propis (una excedència sense retribució) per als mesos de marc, abril i maig de 2017, remarcant que era per motius personals. Un mes després, el consistori va denegar-li la llicència d'acord amb l'informe desfavorable de l'ara excap de la policia municipal, Josep Palouzié, on justificava la negativa assegurant que «es farà molt difícil poder preveure en quines condicions de personal estarà la plantilla de la Policia Municipal amb un any d'antelació». L'agent va recórrer al jutjat contenciós administratiu, on va exposar els fets demanant que se li concedís aquesta llicència.

Els recurs al contenciós

El primer motiu exposat va ser que la sol·licitud de llicència per assumptes propis la va fer, precisament, amb una antelació més que suficient perquè el cos pogués planificar amb temps la petició. A més, va al·legar que l'Ajuntament disposa d'informació des de fa anys per planificar aquests mesos de llicència, pel fet que té coneixement dels períodes de vacances, estadístiques d'absència de personal i necessitats de cobrir els mesos de permís sol·licitats, i que amb aquesta antelació disposen del temps suficient per planificar el servei i més quan «no és un període de vacances on s'acostuma a tenir falta de personal».

Encara que en la sol·licitud no va exposar el motiu pel qual demanava el permís (es pot cursar sense explicar les causes) en el recurs l'agent va relatar que la sol·licitud tenia com a objectiu cuidar la seva mare, que tenia problemes de salut greus i, repartint-se en torns amb els familiars, a l'agent li corresponien els mesos que va demanar per poder cuidar d'ella.

El punt següent que va exposar en el recurs va ser que treballava quatre hores diàries de dilluns a divendres, tenint festius tots els caps de setmana i els altres dies que són festius, a causa d'una reducció de jornada del 50% amb una reducció també del 50% de retribució per atendre el seu fill menor. A més, realitzava la feina sense cap altre agent que l'acompanyés, i les seves absències no es van cobrir mai encara que hi hagués un excedent de personal. Per tant, el seu lloc de treball quedava disponible quan no hi era.

El policia tampoc estava inclòs en cap torn ordinari o extraordinari, a diferència d'altres agents que sí que ho feien, i tampoc va estar mai mobilitzat per algun esdeveniment especial. Per aquesta raó, la seva absència durant els tres mesos no influïen en l'organització de la plantilla, va argumentar.

Així, va considerar que l'antelació amb la qual va presentar la sol·licitud del permís facilitava encara més la capacitat organitzativa i de previsió del servei. Altrament, va exposar en l'escrit, les llicències per assumptes propis serien «una utopia», ja que en estar condicionada a les necessitats del servei, sempre hi hauria la negativa a la llicència per no poder preveure les necessitats del servei.

La sentència favorable

El 22 de desembre de l'any passat, el jutjat li donava la raó i va declarar que la concessió de la llicència no suposaria cap alteració ni afectació a l'organització de la Policia Municipal, segons la sentència a què ha tingut accés Diari de Girona. Els agents que van intervenir com a testimonis van corroborar que quan el policia no ocupava el seu lloc de treball, no era substituït per ningú. En conseqüència, l'anticipada sol·licitud no impedia la previsió en les quals es trobaria la plantilla perquè ningú el substituiria durant el temps que durés la llicència per assumptes propis.

Per tant, segons el jutge, no hi havia cap motiu que justifiqués la denegació de la sol·licitud en el moment de la petició. La sentència anul·lava el decret d'alcaldia que va denegar el permís «per no ser ajustat a dret» i reconeixia el dret de l'agent a que se li concedís la llicència (que finalment va poder fer), imposant les costes a l'Ajuntament. El 22 de febrer del 2016, en execució de la sentència, l'Ajuntament va decretar concedir al treballador aquesta llicència.