La polèmica i el debat sobre l'ús del burquini va sorgir a França a principis d'agost de l'any passat quan Canes va ser el primer ajuntament a prohibir aquest vestit de bany islàmic que cobreix completament el cos de la dona i que els seus detractors veien com una provocació al laïcismes, les normes d'higiene i seguretat. A partir d'aquí, gairebé tots els municipis de la Costa Blava, juntament amb d'altres al nord del país, es van sumar a la prohibició. En alguns casos va ser recorreguda per organitzacions com la Lliga de Drets Humans (LDH) o com el Col·lectiu contra la Islamofòbia.

Amb tot, el Consell d'Estat de França, la màxima instància administrativa del país, va frenar en sec totes aquestes prohibicions, suspenent el veto al burquini a la localitat francesa de Villeneuve Loubet i que crearia jurisprudència. El dictamen del Consell d'Estat va establir que una mesura d'aquest tipus només podia justificar-se quan quedés demostrada l'amenaça contra l'ordre públic, cosa que no era el cas. El decret contra el burquini, segons el màxim tribunal de França, era «una ofensa greu i manifestament il·legal contra les llibertats fonamentals», que no tenia fonament i que, per tant, havia de ser anul·lada.

La polèmica havia arribat també a Catalunya i, més en concret, en parcs aquàtics com el de Roses on es veta l'ús de burquinis. En aquest cas, però, ja feia cinc anys estava prohibit a les atraccions -el burquini i qualsevol peça de roba que no fos un vestit de bany- pel perill que suposa que la roba pugui enganxar-se als tobogans.