23 de agost de 2017
23.08.2017

Sant Feliu de Guíxols

23.08.2017 | 09:54

Sant Feliu de Guíxols és un nom acotat a una badia on s'ajunten els darrers contraforts de les Gavarres i les primeres pedres de la serra de l'Ardenya. Un passeig marítim dibuixa la seva base urbana, prou retirat de primera línia de platja per a impedir que els edificis més alts facin ombra als banyistes, però potser el mèrit principal d'aquesta població rau precisament en el fet d'haver sabut conservar relativament la seva identitat com a poble.

Igual que Palamós, Cassà i Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols visqué els anys gloriosos de la indústria surera. Durant més de setanta anys va estar comunicat directament amb Girona per una línia de ferrocarril i el seu port fou durant molt de temps el més important de la costa. Els ganxons recorden, amb una discreta làpida a Sant Elm, que Ferran Agulló –fill il·lustre de la vila– batejà la costa amb l'adjectiu de «Brava», però mai s'ho han cregut al peu de la lletra, perquè, en el fons, intueixen que hi ha vida més enllà del turisme i alguns fins i tot saben que tot el que s'enterra sota una llosa de formigó no tornarà mai més a la vida.

Situat en l'extrem més remot de la comarca, els ganxons, malgrat tot, se senten orgullosos de ser empordanesos i d'haver contribuït al patrimoni col·lectiu amb el geni sardanista de Juli Garreta, la finesa de la ploma d' Agustí Calvet «Gaziel» i l'enginy del dibuix de Narcís Masferrer «Narmas». Sant Feliu també va aportar la responsabilitat política d'un president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, i va tenir la sort de comptar amb un alcalde – Josep Vicente– que, en uns anys decisius, va saber injectar una dosi important d'honradesa en la vida municipal.

Feliu de Girona, també dit Fèlix o Feliu l'Africà, fou un cristià que va patir martiri a la ciutat dels quatre rius, del qual sobrevisqué miraculosament i després també a la platja que porta el seu nom, i sobrevisqué de nou. Els ganxons de tant en tant encara ho recorden cantant uns goigs que diuen: Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat. Seguint l'exemple del seu patró, Sant Feliu de Guíxols intenta sobreviure al fat de la Costa Brava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook