Cotxes amunt i avall. Vehicles aparcats bé i malament. Col·lapse de trànsit a les principals artèries de la ciutat. Benvinguts a Girona La gent passeja per carrer talment com un mort vinent l'endemà de la desfilada de zombis pel mateixos carrers. Caminen lents perquè fer-ho ràpid es fa impossible. La gentada impedeix qualsevol opció d'adquirir una velocitat digna i es mou a batzegades: quan veu un forat allarga la cama per poder arribar fins aquell punt i respirar. Les parades artesanals són un atractiu impecable des de fa anys. I amb Girona de moda, més.

Diferents obstacles de formigó repartits estratègicament en punts vitals creen un mur de protecció per tal que els vianants puguin «firar-se» a gust si troben el que busquen: pintures, fotografies, vells objectes artesanals, cistells de vimet, bulls amb trompetes de la mort, arracades fetes a mà, minerals i llibres antics, entre altres. Hi ha tant formigeig de persones que hom podria pensar que som a Temps de Flors amb la diferència que per Tots Sants no hi ha flors -si és que per Temps de Flors n'hi ha.

El dia s'ha aixecat fred. Però això no és cap impediment. Famílies senceres, parelles i gent de totes les edats surten al carrer a barrejar-se amb els visitants que porten una mica de mala lluna perquè els ha costat Déu i ajuda poder deixar el cotxe. Les vestiments són curioses. La temperatura remuntarà una mica. Hi ha qui ha sortit de casa abrigat amb un folre polar que es creua amb altres que van amb samarreta màniga curta negra amb el logotip d'AC/DC. També hi ha els qui van de gala, que és festiu i s'ha de lluir.

Hi ha qui belluga amb ressaca perquè va allargar la nit a les barraques de la Copa, per veure Doctor Prats i Zoo, i ha hagut de matinar per culpa dels seus pares. En una parada de la plaça Sant Fèlix venen un trombó per 45 euros. Unes parades més enllà, hi ha vells piolets per pujar muntanyes a 50 euros. També es pot veure, entre alguns llibres vells, algun còmic del periodista belga, ara per alguns heroi, Tintín.

Al riu Onyar, algú hi ha llançat una bicicleta tot terreny. S'intueix que ha estat una bretolada perquè sembla en bon estat. En alguns balcons s'hi potden llegir proclames contra els pisos turístics. Les fires són al rovell de l'ou de la polèmica. En una parada de mobles hi ha una pancarta reclamant la llibertat de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart.

«Que poca aigua que porta el riu» s'estranya una noia amb un cotxet dirigint-se a la seva parella al pont de les Peixeteries Velles. S'entreté esquivant diversos grups que estan aturats a banda i banda de la passarel·la fent fotos. Entre aquests hi ha dues noies asiàtiques que s'estan fent un selfie amb les cases de colors de fonts i el ferro vermell del pont. A saber si són a la capital gironina gràcies al rodatge que es va fer d'algunes escenes de la popular sèrie sud-coreana Legend of the blue sea (Llegenda del mar blau).

Al migdia, es veuen nens amb globus, pares cantant i algunes paperines amb castanyes. Hi ha diversos concerts escampats per la ciutat, aptes per tots els públics. Les terrasses també estan plenes. A meusra que passen les hores la temperatures torna a decaure i molts visitants opten per refugiar-se en alguns bars, tornar a casa o anar ja a les atraccions o altres a actes de les fires, com la pujada del pilar de 4 dels Marrecs per les escales de la Catedral o a veure l'esptacle de foc als Jardins de la infància.