El corremosques no falla. Un dels esdeveniments de les Fires nascuts de les ments pensants de la ciutadania que més ràpid s'ha convertit en massiu, ahir no va tornar a decebre. Una multitud es va aplegar a la plaça del Correu Vell.

Ni la pluja va impedir aconseguir el que pretenien els seus organitzadors: «Es tracta de crear un gran « tumulto» que aconsegueixi foragitar les forces de l'ordre públic i les mosques que Sant Narcís va enviar per lluitar contra els croissants i els francesos (mateixa branca familiar)», indicaven.

I a fe de Déu que ho van aconseguir. Una altra concentració massiva de gent a Girona. Que aquí ja hi estem bastant acostumats. Aquest cop, però, no era cap acció reivindicativa o de protesta, sinó pura diversió: uns sanfermines però, en lloc de braus, amb mosques gegants. La gent guarnida per a l'ocasió amb un matamosques en una mà i un paraigües a l'altra, i mocadors al coll.

Si el públic no va fallar, els organitzadors tampoc. Qui pensi que a Girona hi ha un compromís de puntualitat l'han informat malament. Molt. Tres quarts d'hora d'espera. I tan panxos.

Ja abans de les vuit del vespre, sense pluja, els assistents anaven consumint tot tipus de brevatges i anaven comprant l' atrezzo per a la festa: matamosques i mocadors vermells. Amb l'agonia que la pluja va perdre la paciència i va començar a caure a raig i va obligar a treure el paraigües a aquell que havia sigut previsor. O a posar-se la caputxa.

El pregoner, l'artista polifacètic Jaïr Domínguez, es feia esperar juntament amb la banda musical que l'acompanyava, Ladilla rusa. Per amenitzar-ho, una música d'ambient adequada, Sabrina i la mítica Boys inclosa.

Fins que, xops com ànecs, va començar la festa, entre llaunes de cervesa, gots de barraques i alguns altres productes que no es poden escriure en aquest diari. Jaïr Domínguez era el relleu d'altres estrelles d'edicions anteriors com Josmar, Carmen de Mairena o Leticia Sabater.