Han passat tres anys d'ençà que es va presentar el primer avanç del Pla Especial de la Devesa però ahir -i amb un procés participatiu entremig- el document va arribar finalment al ple de Girona. Amb 17 vots a favor (CiU, PSC, PP i Cs) i 8 abstencions (ERC-MES i CUP), l'equip de govern tira endavant amb la proposta, tot i haver-ne pogut passar el tràmit per junta de govern local.

El pla especial recull totes aquelles actuacions urbanístiques i paisatgístiques que es volen fer a la Devesa. Es preveu dur-les a terme en un termini d'entre quinze i vint anys i suposaran una inversió mínima de 30 milions d'euros (dels quals 20 s'aportarien de fons municipals i la resta vindria d'ajuts europeus).

Entre d'altres, a l'hora de treure formigó i asfalt del parc, el document recull que s'eliminarà tot el vial perimetral que dona al Ter (i que ara serveix d'aparcament). «Aquest serà el canvi més important, que permetrà obrir el parc al riu», va subratllar el regidor Narcís Sastre. El talús de formigó donarà pas a diferents pendents, on es plantaran espècies autòctones (com freixes o verns) i que aniran a parar ben bé fins a la llera del Ter.

A l'altra banda de la Devesa, també es preveu eliminar els dos carrils de circulació més propers que donen al parc (els de davant de la Sala de Ball). Una actuació urbanística que, en aquest àmbit, també en portarà aparellada una altra (que tindrà una inversió a part). I és que la intenció de l'Ajuntament de Girona és reformar també la rotonda del rellotge i l'avinguda Ramon Folch (eixamplant les voreres i eliminant la rambla que actualment hi ha entremig dels carrils per a vehicles).

Canvis al Camp de Mart

El Pla Especial de la Devesa inclou canvis substancials a la zona del Camp de Mart. S'enderrocarà l'estadi municipal, «que es troba molt degradat i té un ús esporàdic», va concretar Sastre. Tota la zona esportiva es concentrarà al voltant de la piscina, on es mantindran les pistes de pàdel i on es construirà una guingueta-bar.

A més, per delimitar aquesta àrea, es plantarà una nova filera de plàtans en un dels extrems (el que dona a la Fira de Girona). El regidor de Paisatge va explicar que, tot i que hi haurà certàmens que ocuparan part de la Devesa, la intenció és que la Fira «aprofiti al màxim els seus espais interiors», i que només faci servir el parc quan sigui necessari. Sastre també va explicar que, de fet, a la zona del Camp de Mart els canvis ja es començaran a fer visibles aquest pròxim 2018.

El Pla Especial de la Devesa també preveu mantenir les illes interiors de plàtans tal com es troben actualment (en un principi, s'havia parlat de talar-ne els arbres que no en formessin el perímetre). A més, es condicionarà l'aparcament de terra que hi ha a la rotonda d'accés a l'Auditori (permetent que hi puguin estacionar autobusos). Finalment, a la zona de La Copa, es preveu que l'actual graderia desaparegui.

Narcís Sastre va admetre que les diferents actuacions comportaran haver de talar alguns plàtans, concretament un 6%, però que això no afectarà el global d'arbres que viuran al parc. «Hem de tenir en compte que es plantaran espècies noves, que incrementaran la riquesa paisatgística de la Devesa», va precisar.

La intenció del consistori és que el document hagi superat tots els tràmits administratius d'aquí a mig any. És a dir, que a més de l'aprovació inicial d'ahir, també s'hagin recollit les al·legacions, s'hagin resolt les aportacions i Urbanisme hagi avalat definitivament el document.

Pendents dels usos

El consistori gironí va tirar endavant l'aprovació inicial, però aquesta és tot just la primera pedra de tot un llarg procés. Així ho van concretar també els diferents grups municipals, molts dels quals veien encara «massa dubtes» com el cas de la CUP que es va abstenir. També ERC-MES va seguir el mateix patró, considerant que alguns punts «grinyolaven una mica» però que precisament es podia fer de manera conjunta «un millor document».

La resta de partits hi van votar a favor, com el PP, que va destacar que «es parlava d'una eina urbanística» i que s'havien de «definir els usos progressivament». En el cas del grup de Ciutadans, es va defensar que el pla podria permetre «una millor gestió de les activitats», i el PSC