Un estudi elaborat pel Consell General d'Economistes posa de manifest que els veïns de Girona paguen un preu de l'aigua bastant més econòmic que la mitjana espanyola si es té en compte el preu del metre cúbic d'aigua de la ciutat en relació amb la renta per càpita de la població. La fórmula permet copsar quin és l'Esforç» econòmic dels ciutadans per poder pagar l'aigua. I en aquest estudi, on s'ha analitzat 79 poblacions de l'Estat, els gironins són la sisena població que més menys esforç ha de fer. La mitjana espanyola és d'un preu de 100 euros per unitat d'abastament. Girona està en 47,17 euros. Només han de fer menys «esforç econòmic» per pagar l'aigua, els veïns de Sòria (37,10), Palència (37,10), Ourense (40,07), Lleó (41,17) i Vitòria (42,30 euros). En canvi, als qui representa més esforç és als veïns de Múrcia (247,37), Telde (200,60), Las Palmas (199,02) i Ceuta (196,29).

L'estudi deixa clar que el preu de l'aigua no pot ser l'únic indicador per saber l'esforç que representa el pagament de la factura de l'aigua, perquè el «sacrifici» dependrà també de la renda relativa. Per aquest motiu, per saber amb «més precisió» on hi ha més o menys esforç es calcula relacionant el preu i la renda. D'aquí s'extreu quina part de la renda disponible per càpita s'ha de destinar a la compra d'un metre cúbic d'aigua.

De totes les ciutats catalanes estudiades, Girona és la que surt més ben parada. Si es miren les altres tres capitals, els ciutadans de Barcelona (149,04) són els més mal parats. A continuació hi ha Tarragona (138,21) i Lleida (115,24). L'estudi inclou altres municipis catalans:l'Hospitalet de Llobregat (149,04), Badalona (149,04), Santa Coloma de Gramanet (149,04), Terrassa (121,11) i Reus (105,11).

Pel que fa al debat sobre el model de gestió, l'estudi indica que «es conclou que no hi una relació predefinida entre preu de l'aigua i sistema de gestió. Les més cares estan gestionades de manera indirecta, però també les més barates. Més aviat s'aprecia una relació de tipus geogràfic, ja que la majoria de les ciutats amb un índex d'esforç superior a la mitjana són insulars o es situen a les zones molt seques».

El 23% inclou l'empresa privada

L'informe exposa que l'empresa privada participa en la gestió del servei urbà d'aigua, aproximadament, al 23% dels municipis de l'Estat, encara que solen ser municipis de mida mésgran que la mitjana i per això engloben el 55% de la població.

«No hi ha correlació entre el preu de l'aigua i sistema de gestió», insisteix 'estudiu del Consell General d'Economistes. «Més aviat s'aprecia una relació de tipus geogràfic, ja que la majoria de les ciutats amb un índex d'esforç superior a la mitjana són insulars o se situen en les zones molt seques»,exposa l'estudi.

A les ciutats en què hi ha una penalització més significativa del malbaratament d'aigua, el model de gestió dominant és l'indirecte (concessió o empresa mixta). De les vint ciutats que fixen un preu més baix per al bloc bàsic (dissenyat per assegurar que les llars tinguin accés a un volum d'aigua considerat bàsic a un preu raonable), catorze tenen un sistema de gestió indirecta (incloses les tres més barates).

Tenint en compte la mitjana, l'estudi manté que l'aigua que paguen les famílies de l'Estat és, en general, «molt barata en termes europeus». L'esforç que les famílies espanyoles fan de mitjana per pagar l'aigua és el segon menor d'Europa, després Itàlia.