Distingir traces de gent que intenta enganyar-te. Que dibuixa amb la mà dreta i amb l'esquerra. Dret i ajupit. Amb majúscules i amb minúscules. Observar minuciosament la pressió de la tinta del bolígraf o la distància entre la paret i el pot d'esprai. Si una paraula es fa de cop o en diferents temps. Si una lletra comença amb un ganxo o si acaba difuminant-se. Tot és recollir «gestos típics», proves, per acabar trobant la «mà» de l'autor.

Julià Grèbol és un agent de la policia municipal de Girona expert en cal·ligrafia. Aficionat a la fotografia i a la muntanya, i ja amb alguns anys al cos fent diferents tasques, l'any 2008 va decidir fer un postgrau de pèrit cal·lígraf judicial, grafística, documentoscòpia i sociolingüística forense a la UAB. Va veure's atret per aquesta especialitat arran per la ressaca del boom, anys enrere, del grafiter del mèdiatic Perch i d'altres joves, d'entre vint i trenta anys, que es dedicaven a deixar el seu rastre a les parets a la recerca de prestigi entre el seu públic.

La tasca de Grèbol serveix per constatar si determinades pintades en espais públics pertanyen a una persona en concret a qui s'ha atrapat fent la seva «obra». També ajuda a detectar fraus en els carnets de conduir, revisions de la ITV, contractes laborals i altres documentacions on hi ha sospites que hi pot haver una falsificació o algun tipus de manipulació.

Al grafiter se l'ha d'atrapar in fraganti i el pèrit disposa de sis mesos per saber si altres pintades semblants les pot haver fet la mateixa «mà», encara que siguin d'una mida diferent o amb voluntat expressa d'amagar les traces habituals. Aquí, Grèbol ha d'afinar al màxim. I en cas de dubte, no atribuirà el grafit a la persona atrapada. Les pintades al carrer han baixat molt respecte de fa una dècada, tot i que continua havent-hi gent que es dedica a embrutar les parets. L'any passat es van detenir disset persones i enguany, quinze.

Moltes accions són esporàdiques. Algú es dedica durant uns mesos a escampar el seu tag (firmes pintades a la paret) pels carrers de la ciutat però, sobtadament, atura les actuacions i ja no hi torna. Ara mateix té sobre la taula cinc noms, que són els que apareixen més sovint a Girona. Prefereix no fer-los públics per no donar pistes. Un dels darrers nois atrapats pintava el cap d'un ocell. N'hi havia sobretot per l'Eixample. Se'l va exampar fent-ne un i gràcies al pèrit cal·ligràfic se li van aconseguit atribuir setze pintades més. Altres pintades van quedar com a dubtoses i no se li van «adjudicar».

En el cas de les signatures en documents, el jutge molts cops demana saber si la persona de qui se suposa que és la firma és l'autor real. A aquesta persona o a algun sospitós se li fan escriure pàgines i pàgines plenes de frases, paraules, signatures i números. Solen ser una quinzena folis. El pèrit acaba detectant els «gestos típics» i detalla si la mà de la firma sospitosa és realment la de la persona a qui se li han fet les proves.

Es passa hores davant de papers i fotografies on hi ha signatures i pintades buscant aquests gestos. És infalible. Observa amb ulls clínics i un microscopi cada detall: com arrenca una paraula i una lletra, si fa ovalacions, els punts de les «i», les inclinacions, etcètera. Sap veure si l'escriptura està feta ràpid o a poc a poc, i fins i tot si s'està intentant copiar una firma ja existent. D'ell pot dependre que un sospitós acabi acumulant més causes o acabi sense sanció.