A Girona tenim un magnífic plàtan situat a la plaça del Mercat, molt ben format i amb un aspecte magnífic. Per a mi un exemplar immillorable, està en força bon estat i té encara un bon futur.

Fa uns dies em va telefonar un bon amic meu comentant-me que en el plàtan del mercat hi havia sortit un bolet a la soca i estava preocupat pel tema. Aquest «bolet» surt periòdicament al mateix indret de la base del plàtan. Ja l'any 2014 el bon amic Tapi Carreras del Diari de Girona em va enviar una fotografia i em va demanar la meva opinió. Al setembre del mateix any el regidor Jordi Fàbrega també es va interessar pel mateix. El diari n'ha fet ressò en mes d'una ocasió. És un bolet que ens ve a visitar, diria quasi cada any, en temps de bolets temporades en què hi ha un augment de la humitat.

A la Devesa en surten també en bastants indrets, com per exemple, els plàtans que estan a tocar l'Auditori. I en altres plàtans del parc no n'hi ha gaires, però sí que n'hi ha. No cal confondre amb altres bolets que si tenim a la Devesa i que no són bons.

La primera vegada que vaig detectar-lo el primer que vaig pensar va ésser classificar-lo i en això meu va ajudar el meu bon amic i per a mi millor micòleg de tot el país, Josep Maria Vidal, que a casa seu té un autèntic laboratori de micologia del nivell tal que moltes universitats voldrien tenir. Però el més important és que hi ha una persona que hi entén i, a més, s'estima el món dels fongs. Que diferents són les coses quan hi ha una persona que s'estima el seu treball i, a més, hi entén. És difícil de trobar aquestes persones i tècnics. Del peu que vaig portar-li del bolet ell va trobar una espora i la va classificar: corresponia al Agrocybes cylindraceae i d'aquí ja vaig anar estirant el fil.

Aquest fong, del qual el bolet és el seu cos de fructificació, no és nociu per al plàtan. Apareix en indrets on sol haver-hi fusta morta, de la qual ell no és el causant, però n'aprofita aquesta avinentesa. De totes maneres és un indici que en aquest indret hi ha una petita o gran part de fusta morta, res més. Tot i que sempre cal esbrinar què ha causat aquesta zona de fusta morta. De tota manera, si sortissin molts bolets fent una volta completa a la base del tronc sí que caldria estar molt a l'aguait. No és un patogen pròpiament dit.

És el que tècnicament s'anomena «sapròfit» amb un podriment blanc poc extens. Sol aparèixer en la zona de la base del tronc normalment tot i que també pot aparèixer en algun indret a mitja alçada. Se'l sol anomenar bolet de soca de pollancre o també pollancró tot i que pot afectar diverses espècies.

Una característica que qualsevol pot apreciar és que si agafes un trosset del bolet i el trenques amb els dits, notes una forta olor molt agradable que recorda moltíssim la gírgola de pollancre, prou coneguda, que en realitat és el que és. Té una olor agradable a l'olfacte.

En conclusió, no és nociu per a l'arbre. Tot i que hi ha molts fongs que presenten cossos de fructificació a la base del tronc i que sí que són molt perillosos per als arbres i de retruc per a les persones, però aquest no és el cas.

A la Devesa sí que malauradament tenim altres mostres de diferents fongs que hem de controlar. Jo he vist alguns plàtans de més de 15 metres de perímetre, o sigui quasi 5 metres de diàmetre, amb el tronc completament buidat, amb uns 60 metres d'alçada i un aspecte magnífic. Cal vigilar-lo i poc més.